Heine, Heinrich

La setmana passada parlàvem de la interpretació dels somnis com a camí cap al guariment de les malalties de l'ànima, i de la tretzena cançó de Dichterliebe, Ich hab' im Traum geweinet. En aquesta cançó, recordem-ho, el poeta somia tres cops, i tots tres cops plora tant durant el somni com en despertar. A l'última estrofa somia que ella encara n'està, d'ell, i és quan plora més [...]

La interpretació dels somnis és una pràctica mil·lenària; els somnis sovint ens desconcerten i totes les cultures han tingut l'afany de donar-hi un significat. Sovint s'han interpretat com a missatges dels déus: ara que ve Nadal, recordem que Josep va ser alertat per Déu en un somni que havia d'agafar la família fugir per evitar la bogeria d'Herodes. Els missatges, però, poques vegades són [...]

Parlem dels lieder d'Hugo Wolf i comencem a explicar-los des del febrer de 1888, des dels Mörike-Lieder, el primer gran recull. Però tots tenim un passat, i el compositor, que llavors tenia vint-i-vuit anys, ja n'havia compost un bon grapat mentre cercava la seva veu (fa un temps vam escoltar-ne Zur Ruh', zur Ruh', del 1883). Alguns dels lieder compostos en els anys [...]

Després d'Ein Jüngling liebt ein Mädchen, la cançó núm. 11 de Dichterliebe, en la qual el poeta ens explica, fins i tot amb sentit de l'humor, què és exactament el que ha passat amb l'estimada, arriba Am leuchtenden Sommermorgen [En un lluminós matí d'estiu], i el to del cicle torna a canviar.

La setmana passada escoltàvem Mondenschein de Johannes Brahms, i us vaig dir que aquesta setmana en continuaria parlant. Si baixeu un moment al final del text i comenceu a escoltar la cançó d'aquesta setmana, Sommerabend, us adonareu del motiu: després de dos acords introductoris, sentim la veu que canta la mateixa melodia preciosa que sentíem a la segona part [...]

Si esteu planificant una escapada a Hamburg i us ve de gust anar a un concert, segurament pensareu en l'Elbphilharmonie, un auditori que em té el cor robat. Quan consulteu la programació, però, veureu que la Laeiszhalle, l'antiga sala de concerts de la ciutat, encara n'acull una part. Si mai hi aneu, passeu pel foyer; el trobareu presidit per una escultura de Johannes [...]

Després que el poeta de Dichterliebe hagi passat pel tràngol de veure com la dona que estima es casa amb un altre, i d'haver-se refugiat al bosc per plorar la seva pena, arriba el moment que ens expliqui què ha passat, exactament. I Déu n'hi do. Perquè no és que ella s'hagi casat amb l'amor de la seva vida, no. Que dius, mira, jo passo pena, però ella és feliç. Resulta que l'amor[...]

Imagineu que sou al jardí, a la primavera, i us adoneu que les flors han perdut el color i l'aroma, que el sol no escalfa i que la terra està eixuta. Imagineu que llavors us adoneu que a la primavera no li passa res, està radiant, com sempre, i que és la vostra mirada la que ha canviat, que és la vostra tristesa la que us impedeix d'apreciar la bellesa.

El 3 de novembre de 2021 vaig començar una sèrie de cançons, “El Buch der Lieder i deu compositors”. La sèrie tenia un pròleg, l'article Buch der Lieder (I), en el qual us parlava d'aquesta col·lecció de poemes de Heinrich Heine, una de les més importants de la literatura alemanya i fonamental en la història del lied. Schubert i Schumann són els compositors que més relacionem [...]

Wilhelm Killmayer va néixer el 1927 a Munic, i va morir a una localitat propera, a Stanberg, el dia abans de fer els noranta anys. Va néixer prou tard per no haver d'anar a la guerra (Dietrich Fischer-Dieskau, per exemple, nascut només dos anys abans, no va tenir tanta sort); naturalment, aquell desastre va influir en la seva vida (aquí caldria dir que va ser l'únic de la seva classe que [...]

Nadia Boulanger va impartir les primeres lliçons de música als setze anys, quan era encara estudiant. Aquest vessant, el pedagògic, va ser el més significatiu de la seva llarguíssima carrera, més de setanta anys. Però Boulanger va ser també organista, pianista, directora d'orquestra i compositora, tot i que les seves composicions pertanyen a un període breu de la seva vida.

Si heu visitat l'Alte Nationalgalerie de Berlín, potser us haureu aturat davant el quadre que il·lustra aquest article, Im Etappenquartier vor Paris [Quarter de campanya als afores de París], un oli sobre tela pintat per Anton von Werner el 1894. En un espai relativament petit s'hi apleguen vuit militars de diferents rangs, des de l'ordenança que encén el foc fins als que seuen [...]