Aus alten Märchen winkt es [De vells contes em fa signes] és la tercera cançó de Dichterliebe que parla de somnis ,després d'Ich hab' im Traum geweinet i Allnächtlich im Träume, i és també la cançó que obre pas, definitivament, a l'acceptació de la pèrdua per part del poeta.
Així com als dos somnis anteriors ell somiava amb l'estimada, aquí ni l'esmenta. El que somia, ara, és un país de conte; no hi falten les flors i els ocells que l'havien acompanyat durant bona part del cicle, ni els boscos ni les fonts. Però hi trobem també, després de tot el somni evoca contes antics, figures misterioses que dansen i juguen en aquest entorn encantador i, potser, encantat. A la penúltima estrofa, el poeta parla del seu desig de ser feliç, alliberat del seu turment, en aquest món ideal que s'esvaeix cada matí.
Les vuit estrofes del poema van inspirar a Robert Schumann la cançó més llarga del cicle; porta la indicació “lebendig” [amb vivor], i té una estructura peculiar, una mena de rondó en el qual el tema repetit apareix tant a la línia vocal com als interludis del piano. La música tan animada ens fa pensar que el procés de guariment que havia començat unes quantes cançons abans arriba al final. Com si el poeta acceptés que els contes estan molt bé per a la canalla, però els adults hem d'entendre que, tot i que ens serveixin d'evasió, abans o després hem de tornar al dia a dia. Som a la penúltima cançó del cicle i, efectivament, a l'última confirmarem la nostra teoria.
De moment, però, escoltem Aus alten Märchen winkt es, interpretada per Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch. Espero que us agradi la versió i, com sempre, us convido a escoltar de dalt a baix el cicle complet, aquesta mitja horeta de música que ens transporta, no sé si a un vell conte, però sí a un món meravellós.
Aus alten Märchen winkt es
Hervor mit weißer Hand,
Da singt es und da klingt es
Von einem Zauberland;
Wo bunte Blumen blühen
Im gold'nen Abendlicht,
Und lieblich duftend glühen,
Mit bräutlichem Gesicht;
Und grüne Bäume singen
Uralte Melodei'n,
Die Lüfte heimlich klingen,
Und Vögel schmettern drein;
Und Nebelbilder steigen
Wohl aus der Erd' hervor,
Und tanzen luft'gen Reigen
Im wunderlichen Chor;
Und blaue Funken brennen
An jedem Blatt und Reis,
Und rote Lichter rennen
Im irren, wirren Kreis;
Und laute Quellen brechen
Aus wildem Marmorstein.
Und seltsam in den Bächen
Strahlt fort der Widerschein.
Ach, könnt' ich dorthin kommen,
Und dort mein Herz erfreu'n,
Und aller Qual entnommen,
Und frei und selig sein!
Ach! jenes Land der Wonne,
Das seh' ich oft im Traum,
Doch kommt die Morgensonne,
Zerfließt's wie eitel Schaum.
De vells contes em fa signes
una mà blanca,
on es canta i es fa sonar
d'un país de meravelles;
on floreixen acolorides poncelles
en la daurada llum del capvespre,
i, flairant dolçament, resplendeixen
amb rostre de núvia;
i verds arbres canten
melodies d'un temps remot,
l'oreig es fa sentir furtiu
i, amb ell, refilen els ocells;
i figures nebuloses
s'alcen de la terra,
i ballen airoses rotllanes
en estranys cors;
i espurnes blaves cremen
en totes les fulles i branques,
i llums roges corren
en folls, confusos cercles;
i fonts sorolloses brollen
de feréstecs blocs de marbre
i, estrany, reflecteix
el besllum en els rierols.
Ai! Si jo podés arribar-hi
i allà alegrar el meu cor,
i, alleujat de tot turment,
ser lliure i feliç!
Ah! Aquell és el país de delícies
que sovint veig en somnis,
però quan surt el sol de matinada,
es desfà com si fos escuma.
Articles relacionats
R de Romanticisme
Dedicar la lletra R de l'abecedari de Liederabend al Romanticisme semblava l'elecció més lògica, no debades el lied és probablement EL gènere romàntic; no se m'acut cap altra forma musical tan pròpia d'aquest període, com no siguin els impromptus, moments i altres peces breus per a piano. Així que vaig anotar a la llibreta "R de Romanticisme" sense dubtar-ho i sense dedicar un minut a pensar de què parlaria. I això que dos anys després, quan s'acosta la data d'aquesta entrada i mires d'ordenar-la al teu cap (un exercici [...]
En somnis jo et veia
Avui entrem en el wunderschönen Monat Mai; és un bon dia per escoltar Dichterliebe, si més no des d'aquelles primeres notes que són un remei per a l'ànima fins la setena cançó, que és la que ens toca en el nostre recorregut. Parlar de les cançons d'un cicle per ordre ens permet seguir el camí del protagonista; ens ha parlat d'un amor que comença al mes de maig, de llàgrimes que són ofrenes, d'una estimada més bonica que el sol, d'un petó que guareix tots els mals i del record d'aquell petó. Ens ha enviat alguns missatges contradictoris, com és plorar amargament quan ella li diu “t'estimo”, però l'últim lied que vam escoltar [...]
El ball de noces
Al nostre ritme lent entrem a la segona part de Dichterliebe. No només perquè arribem a la novena cançó de setze, sinó perquè suposa una inflexió en la història d'amor: si al poeta li restava cap esperança, la perd ara que l'estimada es casa.
Comments powered by CComment