Fa un temps que vam escoltar en aquesta sèrie Mateix poema, una altra cançó la cançó que Charles Ives havia compost a partir del poema de Hermann Allmers que comença amb les paraules “Ich ruhe still”, és a dir, el mateix poema que Johannes Brahms va convertir en el preciós lied Feldeinsamkeit. En aquell article us deia que la cançó d'Ives era un exercici acadèmic proposat per Horatio Parker, el seu professor a la Universitat de Yale, que volia que els alumnes es familiaritzessin amb el repertori germànic.
Ives va musicar alguns poemes alemanys més, entre ells un de Heinrich Heine, el que comença amb la frase “Ich grolle nicht”, que va originar un dels lieder més cèlebres del repertori, inclòs al Dichterliebe de Robert Schumann. Tot i que en aquesta sèrie parem atenció als poemes i les diferents musicalitzacions, us haig de dir que Ives va posar música al poema de Heine, sí, però amb les modificacions i repeticions afegides per Schumann. És a dir: si Schumann afegeix una 'e' final a “Traum[e]” i “Raum[e]”, Ives també ho fa; si Schumann repeteix la primera part del segon vers, i després la segona, Ives fa el mateix, i així fins a l'afegitó final de dos “Ich grolle nicht”.
El nostre estudiant, però, va fer una petita modificació del “poema de Schumann” que val la pena mencionar: quan uneix les últimes paraules de la primera estrofa amb la primera frase de la segona, a diferència del mestre alemany, repeteix “Herzens Nacht” [nit del cor]. I també “Das weiss ich lang” [Això ho sabia de fa temps], tres vegades! Penseu-hi, penseu-hi...
Quan Charles Ives va publicar aquesta cançó, la núm. 33 de les 114 Songs, va ser molt criticat: com gosava?! El compositor, però, no tenia intenció de comparar-se amb ningú, era massa assenyat, i també era prou lliure per ignorar aquests comentaris maliciosos i publicar el que li venia de gust.
Escolteu Ich grolle nicht d'Ives, interpretada per Dietrich Fischer-Dieskau i Michael Ponti. No podreu evitar “sentir” la versió de Schumann de fons, però si torneu a escoltar-la, veureu com comença a prendre vida pròpia...
Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht,
Ewig verlor’nes Lieb! ich grolle nicht.
Wie du auch strahlst in Diamantenpracht,
Es fällt kein Strahl in deines Herzens Nacht.
Das weiss ich längst. Ich sah dich ja im Traume,
Und sah die Nacht in deines Herzens Raume,
Und sah die Schlang’, die dir am Herzen frisst,
Ich sah, mein Lieb, wie sehr du elend bist.
No et guardo rancor; | i si el cor se'm trenca,
amor del cor meu, | que he perdut per sempre,
no et guardo rancor. | Sota la diadema
i alhajas nuvials, | avui resplandeixes;
mes ¡ai! Ni un sol raig | dels diamants que ostentes
no cau en la nit | que en ton cor negreja.
Fa molt temps que ho sé. | En somnis jo et veia:
jo veia la nit | que ton cor omplena,
veia els escurçons | que en ton cor serpegen,
i veia, amor meu, | que et consums de pena.
(traducció d'Apel·les Mestres)
Comments powered by CComment