El poema protagonista d'aquest article forma part del díptic més cèlebre del repertori. És aquell que Goethe va publicar amb el títol Wandrers Nachtlied [Cançó nocturna del caminant], que anava acompanyat, en la mateixa pàgina, d'un altre anomenat Ein gleiches, que vindria a ser “un d'igual”, és a dir, una altra cançó nocturna d'un caminant.

L'11 de juliol de 1925, poques setmanes després que nasqués Dietrich Fischer-Dieskau, ho va fer a Estocolm un altre dels grans cantants de la segona meitat del segle XX, Nicolai Gedda.

El petit Harry Gustav Nikolaj Gädda no va ser acollit amb gaire amor per uns pares aclaparats per la pobresa [...]

Al final de l'article de la setmana passada mencionava Otto Böhler, i com qui diu al moment de publicar vaig pensar que potser no tothom el tindria present; si més no, pel nom. Així que hi vaig afegir ràpidament que us el presentaria, i aquí el tenim.

El 28 de maig de 1925 naixia a Berlín un nen que amb els anys esdevindria el nostre Dietrich Fischer-Dieskau. I dic nostre sense cap intenció de faltar-li al respecte, al contrari. Fischer-Dieskau és patrimoni del lied, com altres coses, materials i immaterials, són patrimoni de la humanitat.

Uns minuts abans que comenci el concert, al prat del davant de l'auditori, dos joves trompistes interpreten la fanfara que avisa el públic que és hora d'entrar a la sala. Si mirem cap als músics, els veiem emmarcats per un escenari natural que els nostres ulls mediterranis no es cansen de mirar: al costat d'un caminet de grava, verd al prat, verd al bosquet de coníferes d'una mica més[...]