L'adaptació musical més famosa de Wilhelm Tell, el drama publicat per Friedrich von Schiller el 1804, és l'òpera de Gioachino Rossini Guillaume Tell, estrenada el 1829. Famosa, sobretot, per l'obertura perquè, si bé l'òpera a penes es representa, la peça que l'obre se n'ha independitzat i és una de les més populars del repertori clàssic; aficionats i no aficionats reconeixen la brillant música, fins i tot si no saben identificar-la.

En aquest article us vull parlar de dos llibres: un que s'ha publicat recentment i un que no es va arribar a publicar mai. Tots dos ens interessen perquè giren entorn de Franz Schubert; per això he esperat per parlar-ne fins a aquesta setmana, que commemorem 194 anys de la seva mort. Com cada any, el recordem i li donem gràcies infinites per la seva música.

Quan el senyor Félix José de Montes y Galloso va morir prematurament, la seva família (vídua i quatre fills) va quedar en una situació econòmica difícil. Per mirar d'alleujar una mica el problema, la mare va prendre una decisió que no era estranya a l'època: enviar un dels fills a estudiar intern al seminari, així tenia una criatura menys per alimentar i vestir, alhora que li proporcionava una educació que anava molt més enllà [...]

Un lector del blog, en P., em va demanar fa uns dies si no tindríem un "halloween-lied". Em va fer gràcia, no hi havia pensat, però... per què no? D'històries d'ànimes, de fantasmes i d'éssers d'altres mons no en falten, al repertori. Així que avui tenim una història de terror.