L'abril del 1936 es va celebrar a Barcelona el XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. Va ser una de les últimes expressions d'una època joiosament fèrtil, pel que fa a la vida cultural, abans que un cop d'estat ho arruïnés tot (i tot és tot, no només la cultura, com bé sabeu). Des d'un punt de vista musical, el Festival es recorda especialment [...]
Fa unes setmanes, quan preparava els articles de Nadal, em vaig topar amb un lied de Joseph Marx anomenat Marienlied. En aquell moment el títol no em va dir res, però quan me'l vaig tornar a trobar amb aquest títol, Marienlied (Ich sehe dich), em va venir al cap una música amb aquestes paraules. És clar, aquest lied estava compost a partir del mateix poema que Geistliches Lied (Marie), el líed de Franz Schubert que havia recordat.
Entre les efemèrides musicals d'aquest 2025 que tot just hem encetat n'hi ha una que el món del lied (i espero que no només) celebrarà àmpliament: el centenari del naixement de Dietrich Fischer-Dieskau. Un gran baríton, sí, però, sobretot, una personalitat sense la qual no s'entendria el gènere a la segona meitat del segle XX (la difusió, la recepció, i fins i tot la creació). I he volgut [...]
Mirem els nens els dies de Nadal, la il·lusió, les rialles, la innocència, els ulls que ho miren tot per engolir-ho tot... I, en algun moment, recordem enyorats aquell temps que els nens érem nosaltres, oi? Doncs d'això parla el poema d'aquesta setmana, de la poeta austríaca Christiane Rosalia Frideriks, que signava les seves obres com Ada Christen.
De Natzaret a Betlem hi ha uns 120 km que Josep i Maria van fer a peu. Potser, a estones, Maria anava a lloms del ruc que portava la càrrega necessària per al viatge (un ruc que Lluc no anomena, però que és lògic que duguessin i forma part de l'imaginari col·lectiu). Així i tot, era un viatge molt dur per a una dona a punt de parir.