Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobaràs al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.
Vols rebre setmanalment les actualitzacions de Liederabend?
La interpretació dels somnis és una pràctica mil·lenària; els somnis sovint ens desconcerten i totes les cultures han tingut l'afany de donar-hi un significat. Sovint s'han interpretat com a missatges dels déus: ara que ve Nadal, recordem que Josep va ser alertat per Déu en un somni que havia d'agafar la família fugir per evitar la bogeria d'Herodes. Els missatges, però, poques vegades són [...]
Parlem dels lieder d'Hugo Wolf i comencem a explicar-los des del febrer de 1888, des dels Mörike-Lieder, el primer gran recull. Però tots tenim un passat, i el compositor, que llavors tenia vint-i-vuit anys, ja n'havia compost un bon grapat mentre cercava la seva veu (fa un temps vam escoltar-ne Zur Ruh', zur Ruh', del 1883). Alguns dels lieder compostos en els anys [...]
Després d'Ein Jüngling liebt ein Mädchen, la cançó núm. 11 de Dichterliebe, en la qual el poeta ens explica, fins i tot amb sentit de l'humor, què és exactament el que ha passat amb l'estimada, arriba Am leuchtenden Sommermorgen [En un lluminós matí d'estiu], i el to del cicle torna a canviar.
La setmana passada escoltàvem Mondenschein de Johannes Brahms, i us vaig dir que aquesta setmana en continuaria parlant. Si baixeu un moment al final del text i comenceu a escoltar la cançó d'aquesta setmana, Sommerabend, us adonareu del motiu: després de dos acords introductoris, sentim la veu que canta la mateixa melodia preciosa que sentíem a la segona part [...]
Si esteu planificant una escapada a Hamburg i us ve de gust anar a un concert, segurament pensareu en l'Elbphilharmonie, un auditori que em té el cor robat. Quan consulteu la programació, però, veureu que la Laeiszhalle, l'antiga sala de concerts de la ciutat, encara n'acull una part. Si mai hi aneu, passeu pel foyer; el trobareu presidit per una escultura de Johannes [...]
Després que el poeta de Dichterliebe hagi passat pel tràngol de veure com la dona que estima es casa amb un altre, i d'haver-se refugiat al bosc per plorar la seva pena, arriba el moment que ens expliqui què ha passat, exactament. I Déu n'hi do. Perquè no és que ella s'hagi casat amb l'amor de la seva vida, no. Que dius, mira, jo passo pena, però ella és feliç. Resulta que l'amor[...]
Imagineu que sou al jardí, a la primavera, i us adoneu que les flors han perdut el color i l'aroma, que el sol no escalfa i que la terra està eixuta. Imagineu que llavors us adoneu que a la primavera no li passa res, està radiant, com sempre, i que és la vostra mirada la que ha canviat, que és la vostra tristesa la que us impedeix d'apreciar la bellesa.
El 3 de novembre de 2021 vaig començar una sèrie de cançons, “El Buch der Lieder i deu compositors”. La sèrie tenia un pròleg, l'article Buch der Lieder (I), en el qual us parlava d'aquesta col·lecció de poemes de Heinrich Heine, una de les més importants de la literatura alemanya i fonamental en la història del lied. Schubert i Schumann són els compositors que més relacionem [...]
Wilhelm Killmayer va néixer el 1927 a Munic, i va morir a una localitat propera, a Stanberg, el dia abans de fer els noranta anys. Va néixer prou tard per no haver d'anar a la guerra (Dietrich Fischer-Dieskau, per exemple, nascut només dos anys abans, no va tenir tanta sort); naturalment, aquell desastre va influir en la seva vida (aquí caldria dir que va ser l'únic de la seva classe que [...]
Nadia Boulanger va impartir les primeres lliçons de música als setze anys, quan era encara estudiant. Aquest vessant, el pedagògic, va ser el més significatiu de la seva llarguíssima carrera, més de setanta anys. Però Boulanger va ser també organista, pianista, directora d'orquestra i compositora, tot i que les seves composicions pertanyen a un període breu de la seva vida.
Si heu visitat l'Alte Nationalgalerie de Berlín, potser us haureu aturat davant el quadre que il·lustra aquest article, Im Etappenquartier vor Paris [Quarter de campanya als afores de París], un oli sobre tela pintat per Anton von Werner el 1894. En un espai relativament petit s'hi apleguen vuit militars de diferents rangs, des de l'ordenança que encén el foc fins als que seuen [...]
Vist des del Rin, el cingle de la Lorelei impressiona més per la seva verticalitat que per la seva alçada, és gairebé com una paret. El pas del riu és estret i la fondària, molt variable. No és estrany que hi hagi boira, ni que es desprenguin esquerdills de la roca de pissarra. Tot fa pensar que segles enrere era un punt perillós per a la navegació, i no ens estranya que una antiga llegenda parli d'una ondina que encaterina els homes amb el seu cant i els fa naufragar, com les sirenes que evita Odisseu amb la seva astúcia.
A mitjan febrer de 1877 Johannes Brahms va rebre mitjançant l'amic i editor Karl Simrock la bona notícia que Clara i Julius Stockhausen havien tingut un nen (el tercer, o el cinquè, segons les fonts). Pocs dies després li escrivia el mateix Julius per dir-li que al nen li havien posat Johannes i per demanar-li si voldria ser-ne el padrí. Brahms va acceptar encantat; es delia per les criatures i amb Stockhausen eren bons amics de feia molts anys. Va declinar, però, assistir al bateig, previst pel 2 d'abril [...]
Si parlem dels lieder de Heine, és a dir, dels lieder compostos amb poemes de Heine, ens ve immediatament al cap el nom de dos compositors: Schubert i Schumann. Schubert, que només va deixar una petita i magnífica mostra de sis lieder amb poemes de Heine abans de morir, i Schumann, que dotze anys després en componia una quarantena, entre ells dos cicles tan importants com Dichterliebe i el Liederkreis, op. 24.
El pintor Wilhelm Hensel, la seva dona Fanny, compositora, de soltera Mendelssohn, i el seu fill de nou anys Sebastian van sortir de Leipzig el 4 de setembre de 1839 cap a Itàlia. El viatge era per a ell una mica per feina i molt per plaer, i per a tota la família era l'oportunitat de descobrir un país nou i fascinant. Van arribar el dia 30 a Milà, i d'allà van continuar cap a Venècia, Florència,, Roma i Nàpols. Wilhelm va continuar cap al sud, mentre que Fanny i el nen, vençuts per la calor, el van esperar en [...]
Tornem a la sèrie El Buch der Lieder i deu compositors amb un altre dels poemes del Lyrische Intermezzo, el n. 33, Ein Fichtenbaum steht einsam [Un avet s'alça solitari]. A diferència de la majoria de poemes d'aquest llibre, en els quals la veu poètica parla en primera persona, en aquest hi trobem un observador extern que ens parla d'aquest avet que es troba sol en un lloc llunyà, al Nord, envoltat de glaç i de neu. L'observador és extern, però omniscient, i ens diu que l'arbre somia amb una palmera que[...]
Que la música té un gran poder evocador és una cosa que tots els lectors sabeu. De vegades, ens arriba inesperadament una melodia que fa temps que no sentíem i ens transporta a un moment viscut fa temps, ens recorda algú o ens remou un sentiment. Heinrich Heine també ho sabia, i ho sabia el poeta de Dichterliebe.
L'evangelista Mateu ens parla breument dels mags que van arribar fins a Betlem per prosternar-se davant del nen de Maria i oferir-li presents, i la tradició ha completat els detalls que hi faltaven: els mags són tres, són reis, van ricament vestits, es desplacen muntats en camell i els assisteixen sengles patges reals. Els poetes també n'han parlat; de vegades en to lleuger, com Goethe (un poema deliciós que Wolf va convertir en un lied deliciós), de vegades amb senzill recolliment, com trobem al [...]
El 1843 Franz Liszt va publicar una col·lecció de sis cançons que n'incloïa dues amb poemes de Heinrich Heine: Die Loreley i Im Rhein, im schönen Strome. L'any següent, en una nova col·lecció, hi havia tres lieder més a partir de versos de Heine: Du bist wie eine Blume, Vergiftet sind meine Lieder i Morgen steh' ich auf. Finalment, el 1860 va publicar un recull de les seves cançons [...]
Fa un temps vaig escriure un article en el qual detallava els poemes de Lyrisches Intermezzo que havia triat Schumann per compondre el cicle Dichterliebe. Mentre el preparava, vaig marcar en el meu exemplar del Buch der Lieder aquests poemes, i d'altres que indentificava també per la seva versió musical. Abans ja hi havia marcat els sis de l'Schwanengesang de Schubert i algun altre i, fa uns dies, quan preparava la primera part d'aquest article, n'hi vaig marcar algun més.