Going to church in the rain - Chiang Lee
Anant a l'església sota la pluja - C. Lee

 

Als programes dels quatre recitals de la Schubertíada que repassem aquesta setmana hi ha moltes cançons precioses que m'hauria agradat compartir amb vosaltres, però, així i tot, la tria ha estat fàcil: només he hagut d'escollir una de les cançons de l'Italienisches Liederbuch d'Hugo Wolf. Perquè aquesta obra, el Cançoner italià, és una obra magnífica que poques vegades es programa completa, i s'ha de celebrar que puguem gaudir-ne. Que l'obra sigui poc habitual als escenaris no vol dir que ho sigui aquí, a Liederabend, on n'hem parlat a bastament (amb irregularitat, és cert); si voleu dedicar-li una estona a llegir sobre el cicle, aquí teniu l'article més complet.

Escoltar l'Italienisches Liederbuch és escoltar, en poc més d'una hora, quaranta-sis miniatures apassionades, iròniques, irades, divertides, tendres… un món de música dedicat a l'amor. Us proposo que escoltem O wär dein Haus durchsichtig wie ein Glas [Oh, si la teva casa fos transparent com el cristall], en la qual ella (perquè en aquest cicle hi ha ella i ell) canta com li agradaria que la casa de l'estimat fos transparent. I ho fa amb tendresa (així ho diu Wolf a la partitura) i amb un toc d'entremaliadura.

La cançó és una delícia construïda amb elements mínims, com passa sovint en aquest cicle. El piano ens presenta des dels primers compassos una figura que es repetirà durant pràcticament tota la cançó (fixem-nos com canvia quan ella parla de passar per davant de la casa furtivament, la sentim anar de puntetes); la línia vocal és tranquil·la, tant pel que fa a les dinàmiques com al rang en què es mou. Aquest motiu del piano que es va repetint ens parla del cristall, de la seva lleugeresa i la seva fragilitat, de llum, de gotes de pluja que repiquen… És una cançó que ens posa el somriure als llavis.

La nostra ella aquesta setmana serà Anke Vondung, acompanyada per Christoph Berner. A Vilabertran, el divendres 18, escoltarem Anna El-Khashem, Johannes Kammler i Imogen Cooper. Espero que ens hi veurem. No vull parlar de “cita obligada”, perquè cadascú es coneix les seves obligacions musicals, però sí que penso que pot ser una de les nits més memorables de la Schubertíada d'enguany.

Si veniu, i l'agenda us ho permet, doneu un cop d'ull també al concert de la tarda, amb dos joves duos molt interessants que debuten amb Christoph Prégardien com a mentor. El mateix Prégardien haurà cantat el dia abans, i, atenció els fans de Konstantin Krimmel, que ell cantarà l'endemà.

Us deixo amb la cançó i, a continuació, amb els quatre concerts i la llarguíssima llista de cançons incloses en els seus programes que hem escoltat fins ara.


O wär dein Haus durchsichtig wie ein Glas

O wär dein Haus durchsichtig wie ein Glas,
Mein Holder, wenn ich mich vorüberstehle!
Dann säh ich drinnen dich ohn Unterlaß,
Wie blick ich dann nach dir mit ganzer Seele!

Wie viele Blicke schickte mir dein Herz,
Mehr als da Tropfen hat der Fluß im März!
Wie viele Blicke schickt ich dir entgegen,
Mehr als da Tropfen niedersprühn im Regen!

Oh, si la teva casa fos transparent com el cristall,
estimat, quan passo pel davant furtivament!
Llavors podria veure’t sense parar!
Com et miraria amb tota la meva ànima!

Quantes mirades m’enviaria el teu cor,
més que gotes no porta el riu el març!
Quantes mirades meves et vindrien a trobar,
més que les gotes que escampa la pluja!

(traducció de Manuel Capdevila i Font)

 
 
 

I aquest és el rispetto original en italià que va traduir a l'alemany Paul Heyse:

Vorría che la tua casa tralucesse,
Bellin, quando ci passo per la via;
Tu fossi dentro ed io lí ti vedesse,
Quanti risguardi il cuor mio ti daría.
Quanto risguardi ti daría il cuor mio
Non son gocciole d'acqua giú pel rio,
Quanti risguardi ti daría il mio cuore
Non son gocciole d'acqua quando piove.
 

Dijous 17 d'agost: Christoph Prégardien i Daniel Heide

Divendres 18 d'agost: Katja Maderer i Amadeus Wiesensee; Jonas Müller i Anna Gebhardt

Divendres 18 d'agost: Anna El-Khashem, Johannes Kammler i Imogen Cooper

Divendres 19 d'agost: Konstantin Krimmel i Marcelo Amaral

Comments powered by CComment