- No fa gaire vam escoltar Der Zwerg, un lied prou atípic en la producció de Schubert, fosc i inquietant com pocs. Ens el van interpretar Florian Boesch i Malcolm Martineau.
- També vam escoltar fa relativament poc, un parell de mesos. Llavors vam dir que era l'obra més coneguda de Schubert, tot i que no és el seu lied més conegut; es tracta d'Ellens Gesang III, el tercer cant d'Ellen, un dels set lieder que el compositor va escriure amb poemes extrets de La dama del llac, l'obra de Walter Scott. El vam escoltar en la versió de Gundula Janowitz i Irwin Gage.
- Encara tenim tres cançons més que hem escoltat o, com a mínim, n'hem parlat: tres de les cançons de Mignon. De les dues versions que Schubert va fer de Heiss mich nict reden vam escoltar-ne en l'entrada corresponent de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister la segona, la mateixa que escoltarem a la SV16 (és a dir, el D. 877/2). Els intèrprets van ser també Gundula Janowitz i Irwin Gage.
- De So lasst mich scheinen no hem escoltat cap versió de Schubert, n'hem escoltat altres dues: la d'Hugo Wolf, amb Elizabeth Schwarzkopf i Gerald Moore, en l'entrada on parlàvem de la cançó en el context de la novel·la, i la de Robert Schumann, amb Lorraine Hunt Lieberson i Julius Drake, en l'entrada on us explicava la història de Mignon. Us les enllaço totes dues per si voleu fer el sempre interessant joc de comparar diferents lectures d'un mateix poema.
- Schubert és, que jo sàpiga, l'únic compositor que va compondre Nur wer die Sehnsucht kennt com a duo, que és com apareix a Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Es tracta del D. 877/1 i és el lied que vam escoltar nosaltres a l'entrada corresponent, interpretat per Angelika Kirchschlager i Simon Keenlyside. Schubert, però, va incloure al mateix opus una versió per a una sola veu, el D. 877/4, que és el lied que cantarà Anna Lucia Richter.
I després d'aquesta entrada arriba el setembre, intentaré anar tornant a la normalitat de cara al nou curs...
Füllest wieder Busch und Tal
Still mit Nebelglanz,
Lösest endlich auch einmal
Meine Seele ganz.
Breitest über mein Gefild
Lindernd deinen Blick,
Wie des Freundes Auge, mild
Über mein Geschick.
Rausche, Fluss, das Tal entlang,
Ohne Rast und Ruh,
Rausche, flüstre meinem Sang
Melodien zu,
Wenn du in der Winternacht
Wütend überschwillst,
Oder um die Frühlingspracht
Junger Knospen quillst.
Selig, wer sich vor der Welt
Ohne Hass verschliesst,
Einen Freund am Busen hält
Und mit dem geniesst,
Was, von Menschen nicht gewusst
Oder nicht bedacht,
Durch das Labyrinth der Brust
Wandelt in der Nacht.
Omple de nou el bosc i la vall
amb el fulgor tranquil de la boira,
i per una vegada, obriràs per fi
la meva ànima totalment.
Estén la teva mirada mitigant
sobre els meus camps,
dolça com els ulls de l’amic
sobre el meu destí.
Murmura, riu, al llarg de la vall,
sense descans ni repòs,
murmura, xiuxiueja
les melodies dels meus cants.
Quan en la nit d’hivern
et desbordis furiós,
o quan en l’esplendor primaveral
reguis les tendres poncelles.
Beneïda la que, sense odi,
es guarda del món,
conserva un amic contra el pit
i gaudeix amb ell.
La que, sense saber-ho els homes,
o sense pensar-ho,
a través del laberint del pit,
camina en la nit.
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Comments powered by CComment