Una de les millores que trobareu al nou web és l'àudio. El reproductor que fem servir ara no funciona a tots els dispositius; en canvi el nou reproductor és, en principi, universal. He recorregut als amics (gràcies, amics!) per anar provant diferents sistemes i funciona en ordinadors amb OS X, Linux i Windows i amb tauletes i mòbils amb iOS, Windows Phone i Android. Ara bé, també hem pogut comprovar que en alguns terminals no funciona; sense entrar en gaire detalls, el funcionament correcte depèn sobretot de la versió del sistema operatiu i del navegador, si són massa antics pot fallar. Si és el vostre cas i no us en sortiu deixeu un comentari aquí al blog o envieu-me un missatge a
Aquesta entrada es publica simultàniament a Blogger i al nou web, www.liederabend.cat; ja el podeu visitar, fer-hi un tomb i comprovar que tot estigui en ordre. Veureu que l'estructura del blog es manté amb tot l'historial, comentaris inclosos (amb un "però": la data dels comentaris no s'ha conservat). Hem aprofitat el canvi per revisar el disseny i millorar-lo, us deixo que aneu descobrint les novetats.
La setmana vinent ja no hi haurà entrada a Blogger, i així arribem a un altre punt important com és el lector d'RSS. En principi, tots els que rebeu les entrades per correu electrònic les rebreu igualment; si no és el cas, si us plau aviseu-me. Els que les rebeu a un agregador de continguts (Feedly, Bloglovin', Flipboard, etc) us hi hauríeu de tornar a subscriure des de la nova adreça si voleu continuar rebent l'avís cada cop que publiqui una entrada (espero que sí).
Penso que de moment això és tot. Els vostres comentaris sempre són benvinguts i agraïts, però en aquests dies de canvis i proves, encara més!
Ens acomiadem de Blogger amb agraïment i amb un lied de Schubert amb versos de Ludwig Rellstab, Abschied (Comiat), el no. 7 del Schwanengesang (Cant del cigne). L'interpreten Matthias Goerne i Christoph Eschenbach.
Ade! du muntre, du fröhliche Stadt, ade!
Schon scharret mein Rößlein mit lustigen Fuß;
Jetzt nimm noch den letzten, den scheidenden Gruß.
Du hast mich wohl niemals noch traurig gesehn,
So kann es auch jetzt nicht beim Abschied geschehn.
Ade, ihr Bäume, ihr Gärten so grün, ade!
Nun reit ich am silbernen Strome entlang.
Weit schallend ertönet mein Abschiedsgesang;
Nie habt ihr ein trauriges Lied gehört,
So wird euch auch keines beim Scheiden beschert!
Ade, ihr freundlichen Mägdlein dort, ade!
Was schaut ihr aus blumenumduftetem Haus
Mit schelmischen, lockenden Blicken heraus?
Wie sonst, so grüß ich und schaue mich um,
Doch nimmer wend ich mein Rößlein um.
Ade, liebe Sonne, so gehst du zur Ruh, ade!
Nun schimmert der blinkenden Sterne Gold.
Wie bin ich euch Sternlein am Himmel so hold;
Durchziehn wir die Welt auch weit und breit,
Ihr gebt überall uns das treue Geleit.
Ade! du schimmerndes Fensterlein hell, ade!
Du glänzest so traulich mit dämmerndem Schein
Und ladest so freundlich ins Hüttchen uns ein.
Vorüber, ach, ritt ich so manches Mal,
Und wär es denn heute zum letzten Mal?
Ade, ihr Sterne, verhüllet euch grau! Ade!
Des Fensterlein trübes, verschimmerndes Licht
Ersetzt ihr unzähligen Sterne mir nicht,
Darf ich hier nicht weilen, muß hier vorbei,
Was hilft es, folgt ihr mir noch so treu!
Adéu! Ciutat alegre i animada, adéu!
Les llambresques potes del meu cavall ja freguen la terra;
rep ara la meva darrera salutació de comiat.
No m'has vist mai trist
i no serà així al moment de dir-te adéu.
Adéu, arbres i jardins tan verds, adéu!
Ara cavalco al llarg del riu argentat.
Lluny ressona l'eco del meu cant;
mai m'heu sentit una cançó trista
i ara, en acomiadar-me, cap tampoc us n'oferiré!
Adéu, noies amables, adéu!
Què mireu des de les vostres cases perfumades de flors
amb un esguard picaresc i seductor?
Com sempre, jo saludo i miro a l'entorn
però mai faré girar cua al meu cavall.
Adéu, estimat sol que vas a jóc, adéu!
Ara brilla l'or de l'estel centellejant.
Com us estimo estrelletes del cel;
si travessem el món d'un costat a l'altre,
a tot arreu ens doneu la vostra fidel escorta.
Adéu! Clara finestreta enllumenada, adéu!
Llueixes tan entranyable amb vespertina resplendor
i convides tan amablement a entrar dins la cabana.
Ai! He passat tan sovint cavalcant per davant
i, serà avui l'última vegada?
Adéu, estrelles, embolcalleu-vos de gris! Adéu!
La llum somorta i minvant de la finestreta,
no me la bescanviareu vosaltres, incomptables estels,
si no em puc quedar aquí, si haig de marxar,
de què em serveix que em seguiu tan fidelment!
(traducció de Salvador Pila)
Comments powered by CComment