El 7 de maig de 1896, el dia que feia seixanta-tres anys, Brahms va dir als amics que havia convidat per celebrar l'aniversari que s'havia fet un regal. I els va ensenyar les partitures que acabava d'enllestir, dient-los: “Però el regal és només per a mi, quan llegiu els textos entendreu perquè.” L'endemà va canviar d'opinió i va dir al seu editor, Fritz Simrock, que volia editar aquelles cançonetes (el diminutiu és seu) i dedicar-les a Max Klinger, l'artista que havia publicat un llibre amb il·lustracions inspirades en obres seves (nota mental: l'Opus XII. Brahmsphantasie, parlar més extensament en un altre apunt). I va [...]

El 3 de setembre de 1827, Schubert va viatjar a Graz convidat pels Pachler, un matrimoni molt aficionat a la música. Ell, Karl, era un dels principals impulsors de la vida operística a la ciutat; ella, Marie, era una pianista excel·lent, admirada per Beethoven. Casa seva era un centre de reunió d'artistes i intel·lectuals i les tres setmanes que Schubert va ser allà van ser un seguit de trobades i vetllades musicals i, entre festa i festa, encara va tenir temps de compondre. Sobretot música de ball, que devien estrenar abans que s'eixugués la tinta al paper, i un parell de lieder amb [...]

El lied s'estima els boscos, les prades, les muntanyes, els rierols, la nit, la lluna, els estels. El lied s'estima, gairebé per damunt de totes les coses, caminar. El lied s'estima tot això que ara ens sembla un luxe inabastable. Estem confinats i ho estem amb la nevera plena i tots els subministraments que funcionen, sobreinformant-nos compulsivament a través de les nostres pantalles. Fins i tot en els pitjors moments som gent privilegiada del primer món.

“El rei Baltasar féu un gran convit als seus mil magnats i begué vi davant de tots mil.” Així comença el capítol 5 del Llibre de Daniel de l'Antic Testament, amb una festassa. A més del rei, naturalment, beuen els mil magnats, les seves esposes i les seves concubines. I ja sabeu com van aquestes coses: el rei parla més del compte, els súbdits li riuen les gràcies, la cosa va a més, i Baltasar comet dos errors. El primer greu: fa portar, per beure-hi tots, els vasos sagrats d'or i argent que el seu pare Nabucodonosor s'havia endut del temple de Jerusalem. El segon, molt greu: lloa “els déus d'or [...]

L'home (musical) de l'any és Ludwig van Beethoven, penso que hi ha pocs dubtes al respecte; allà on mirem, les programacions estan plenes d'obres seves. Sovint escoltades un munt de vegades, és cert, però no és menys cert que me n'estic atipant amb golafreria. Però, per estrany que sembli, encara hi ha parts de la seva obra que continuen sent poc conegudes. Els lieder, per exemple. En va escriure uns noranta, dels quals formen part del repertori el cicle An die ferne Geliebte i poca cosa més. Una part va quedar sense publicar en vida de Beethoven, segurament estaven compostos per a vetllades privades, i algun fins i tot va quedar inacabat, com el que escoltarem aquesta vegada.