Entrem en les últimes setmanes de l'any, que dediquem habitualment a cançons nadalenques, amb articles més breus. Aquest any també tindrem cançons nadalenques, però serà diferent, ja ho anireu veient; de moment, comencem amb Benjamin Britten.

La vida a mar és dura. Per poc contacte que hi tinguem, podem intuir el fred ficat als ossos a l'hivern, l'enyorança durant les travessies llargues, el perill dels temporals. La tecnologia, els materials moderns i altres recursos disponibles al segle XXI alleugen la vida als vaixells i la fa més segura, però així i tot. Pensem ara a fa cent cinquanta anys, en el que representava llavors fer-se a la mar, en el que ens expliquen la literatura i el cinema.

Entre els moments del dia més valorats pels fotògrafs hi ha l'hora blava, que és, al vespre, el temps entre la posta del sol i la negra nit o, al matí, el temps entre trenc d'alba i la sortida del sol. És a dir, l'hora blava és un concepte artístic que es correspon temporalment amb el crepuscle. Aquests dos períodes són tan interessants per a la fotografia perquè la font de llum, el sol, és per sota de l'horitzó, però veiem el seu reflex a l'atmosfera, una llum difusa amb un color blau predominant que ho tenyeix tot. Si el fotògraf és a la natura, podrà treure partit dels colors ataronjats [...]

Fa uns dies vaig llegir l'article A la recerca dels llegats musicals perduts, publicat pel pianista Daniel Blanch a la revista Sonograma el 29 d'octubre, en el qual explica les dificultats amb què es troba un investigador durant el procés de recuperar l'obra d'un compositor després de la seva mort. Hi ha artistes que disposen com s'haurà de gestionar el seu llegat, d'altres que ho fan ells mateixos en vida, i n'hi ha que no deixen cap instrucció. En aquest cas són els seus hereus els qui, amb sort, s'hi posen. L'article descriu una casuística variada, i ho fa de manera entenedora i [...]