A primera hora de la tarda del diumenge 25 vaig rebre un WhatsApp que deia: "È morta la Ludwig." La font era completament fiable. A poc a poc, la notícia va començar a estendre's per Twitter alhora que la publicaven mitjans de comunicacions austríacs: la mezzosoprano Christa Ludwig havia mort el dia abans a casa seva als noranta-res anys. Havia viscut una llarga vida, que tant de bo en l'esfera privada fos tan rica com ho va ser damunt dels escenaris; la seva carrera va ser [...]

A Hugo Wolf li interessava especialment escriure lieder a partir de fonts poètiques poc explorades per altres compositors, com ara Möricke, l'Spanisches Liederbuch o l'Italienisches Liederbuch. Quan s'hi posava, a més, no s'hi posava per poc, i així tenim els cinquanta-tres lieder del primer cicle, els quaranta-quatre del segon o els quaranta-sis del tercer. I un dia, concretament el 27 d'octubre de 1888, s'hi va posar amb Goethe; és la sèrie de lieder situada cronològicament entre Möricke i l'Italienisches Liederbuch.

Ara fa un any us parlava de l'excepcionalitat d'una diada de Sant Jordi viscuda durant el confinament més rigurós, amb tothom tancat a casa; l'any passat tot va ser excepcional. Enguany la situació és més relaxada, és cert, però estem esgotats i confusos (se'n parlarà durant molt de temps, de la fatiga pandèmica); mentre escric aquestes línies encara no sabem què s'hi podrà fer i què no, i només falten uns dies dies per a Sant Jordi.

Diu la llegenda que Richard Strauss va escriure Traum durch die Dämmerung en vint minuts. La seva dona va anar a buscar-lo per fer una passejada, ell li va dir que estava enfeinat i ella li va donar vint minuts de gràcia abans de tornar per endur-se'l. L'anècdota la trobareu reproduïda a moltes publicacions (sovint al·ludint al caràcter diguem-ne fort de Pauline de Ahna), però no he sabut trobar-ne la font, així que ho deixarem en llegenda.