Entre els moments del dia més valorats pels fotògrafs hi ha l'hora blava, que és, al vespre, el temps entre la posta del sol i la negra nit o, al matí, el temps entre trenc d'alba i la sortida del sol. És a dir, l'hora blava és un concepte artístic que es correspon temporalment amb el crepuscle. Aquests dos períodes són tan interessants per a la fotografia perquè la font de llum, el sol, és per sota de l'horitzó, però veiem el seu reflex a l'atmosfera, una llum difusa amb un color blau predominant que ho tenyeix tot. Si el fotògraf és a la natura, podrà treure partit dels colors ataronjats [...]

 

Fa uns dies vaig llegir l'article A la recerca dels llegats musicals perduts, publicat pel pianista Daniel Blanch a la revista Sonograma el 29 d'octubre, en el qual explica les dificultats amb què es troba un investigador durant el procés de recuperar l'obra d'un compositor després de la seva mort. Hi ha artistes que disposen com s'haurà de gestionar el seu llegat, d'altres que ho fan ells mateixos en vida, i n'hi ha que no deixen cap instrucció. En aquest cas són els seus hereus els qui, amb sort, s'hi posen. L'article descriu una casuística variada, i ho fa de manera entenedora i [...]

 

Em vaig adonar fa uns dies que des que va començar la temporada no hem escoltat cap lied de Schubert. Ja sabeu que planifico poc, i per això passen coses tan estranyes com que el rei de la casa se n'absenti durant tres mesos. El trobo a faltar, i hi hauria posat remei en qualsevol cas aquesta setmana, però resulta que ja estava previst i anotat a l'agenda. Perquè demà, 19 de novembre, es compleixen cent noranta-dos anys de la seva mort (planifico poc, però planifico), i us volia parlar de La bella molinera, arran de la interpretació que Florian Boesch i Christian Koch van fer-ne [...]

 

Potser algun dia la Unió Europea es decidirà a suprimir els canvis horaris. Fins i tot potser optarà per deixar-nos amb l'horari d'hivern, que és el que més encaixa amb el nostre funcionament com a animalons, per més que el nostre comportament social demani el d'estiu. Tot i que, a hores d'ara, ja em conformaria que deixessin quiets els rellotges. En l'horari que més els agradi. Però quiets. Si us plau. Mentrestant, cada any entrem abruptament en les setmanes més fosques de l'any gràcies al canvi de l'últim diumenge d'octubre, i les persones que al setembre ja havien començat [...]