schubert web700

Benvinguts!

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobaràs al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Vols rebre setmanalment les actualitzacions de Liederabend?

Mörike, Eduard

  • Febre tardoral

    Cançó de la setmana: Fußreise (H. Wolf) - F. Wunderlich, R. Reinhardt
     
    Autumn Colors - Kaii Higashiyama

    Benvolguts, aquests dies faig vacances, per això us envio una postal musical, vinculada no a un lloc sinó a una veu, la de Fritz Wunderlich. Ahir feia cinquanta-vuit anys de la mort del tenor als trenta-cinc, i la setmana vinent en farà noranta-quatre del naixement. Com cada any, a Liederabend ens aturem per recordar-lo i agrair-li la música.

  • A un casament

    Cançó de la setmana: Bei einer Trauung (H. Wolf) - O. Bär, G. Parsons
     
    The Unequal Marriage - Vasili Pukirev

    La primera vegada que vaig llegir Orgull i prejudici, d'adolescent, les línies que trobem al capítol 22 del llibre, tot just després que Charlotte Lucas hagi acceptat casar-se amb William Collins, un home estúpid i pompós, em van impressionar. Em compadia de la pobra Charlotte, condemnada no només a viure amb, sinó al servei de, algú tan insofrible, i em sobtava la seva [...]

  • Aires de tardor

    Cançó de la setmana: Septembermorgen, op. 7/2 i op. 51/5 (Othmar Schoeck) - N. Berg, J. Drake | E. Haefliger, K. Grenacher
     
    Golden Autumn - Isaac Levitan

    Ha arribat el setembre i, amb ell, la nova temporada. I sembla que amb el setembre ha arribat, també, la tardor meteorològica, un fet gens habitual a Barcelona, on la tardor s'ho agafa amb molta calma. Ens llevem amb temperatures agradables, passa un airet fi, el cel està tapat i, quan surt el sol, ja comença a distingir-se una llum daurada i suau. Per celebrar-ho, us porto un [...]

  • La seva follia era bella

    Cançó de la setmana: Peregrina I(H. Wolf) - R. Treckel, O. Pohl
     
    The birth of Venus - Sandro Botticelli

    Maria Meyer va arribar a Ludwigsburg quan l'amo d'una taverna la va trobar inconscient a la carretera i la va dur a casa seva per tenir-ne cura; un cop recuperada s'hi va quedar, com a cambrera. Era una jove molt bella, tothom parlava dels seus ulls; també era bona conversadora i inesperadament culta. Els joves de la contrada van començar a freqüentar la taverna més que no pas abans, i Eduard Mörike no en va ser una excepció; acabava d'arribar a la seva ciutat natal per passar les vacances de Pasqua i es va enamorar de Maria. I Maria d'ell. Tots dos van ser inseparables durant el temps [...]

  • 439/104/200/197/194

    Cancó de la setmana: Nixe Binsefuss(H. Wolf) - E. Ameling, D. Baldwin
     
    439/104/200/197/194

    Més de cent compositors. En concret, 104 compositors, dels quals n'hem escoltat 439 cançons. Reconec que quan revisava els números per a aquesta entrada d'aniversari, la xifra em va impressionar; si ara, en fred, hagués de dir el nom de cent compositors de cançó, dubto que me'n sortís. Si filem prim, però, trobarem que la majoria dels compositors han escrit cançons en un moment o un altre de la seva carrera, ni que sigui tan ocasionalment com Bruckner, per dir-ne un d'atipic. Així que, si tot va bé, hauríem de continuar rebent nous compositors durant molt de temps.

  • El Master en Lied de l'ESMUC ens visita: Abschied

    Cançó de la setmana: Abschied (H. Wolf) - H. Prey, L. Hokanson
     
    An Old Man and his Grandson, Domenico GhirlandaioSegún Susan Youens, autora y musicóloga, Hugo Wolf y Eduard Mörike serían una "pareja extraña". No se hubieran gustado si se hubieran conocido, como le admitió Wolf en su carta a Melanie Köchert después de leer una selección de cartas de Mörike diciendo: "Un cierto tono anticuado es demasiado prominente... sospecho que no nos hubiéramos llevado [...].

    (Article d'Al Dresden Ramos, alumne del Màster en Lied de l'ESMUC)
  • A l'Any Nou

    Cançó de la setmana: Zum neuen Jahr (H. Wolf) - O. Bär, G. Parsons
     
    Yellow Green - Mark RothkoJa som al 2018, així que el primer de tot és desitjar-vos un molt bon any. Si més no, en el terreny del lied tenim en perspectiva coses a priori interessants, esperem que a posteriori també ho siguin. Per començar, per dimarts vinent hi ha programat al Palau de la Música el recital d'una veterana en el gènere, Anne Sofie von Otter, amb Christian Bezuidenhout al fortepiano. I, dins del capítol d'aniversaris rodons, aquest any celebrarem el centenari del naixement de l'estimadíssim Leonard Bernstein.

    Abans d'entrar de ple en el nou any, però, cal tancar les entrades nadalenques; ho farem amb un lied d'Hugo Wolf i Eduard Mörike, amb un poema que saluda la primera llum de l'any amb una imatge encantadora [...]
  • Què somia el Nen Jesús?

    Cançó de la setmana: Schlafendes Jesuskind (H. Wolf) - W. Holzmair, I. Cooper
     
    The Child Jesus sleeping on a cross - F. AlbaniNo sé si a vosaltres us impressiona tant com a mi el quadre que il·lustra aquesta entrada, aquest Nen Jesús que té una creu com a bressol. Una creu petitona, feta a la seva mida, símbol prou evident del que s'esdevindrà algun dia. És habitual que a les representacions del Nen Jesús hi hagi algun detall d'aquest tipus; per exemple, una cadernera com a símbol de la crucifixió (la veiem a la Sagrada Familia del pajarito de Murillo que va il·lustrar una entrada fa uns anys) o una magrana que simbolitza la resurrecció. Acostumen a ser elements subtils, que fins i tot ens poden passar desapercebuts. Però aquest nen dormint sobre la creu... ni el més despistat dels observadors podria passar-ho per alt!
  • El sagrat secret de la Natura

    Cançó de la setmana: An eine Äolsharfe (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Äolsharfe im Neuen Schloss von Baden-Baden, ca. 1885

    Fa molt de temps un company de feina em va dir que el paisatge era un invent modern, cosa del Romanticisme. I que nosaltres som fills de Romanticisme i per això ens embadalim (o ens creiem obligats a embadalir-nos) davant d'un paisatge. Aquest "nosaltres" es concretava en aquella conversa en la gent de Barcelona perquè qui m'ho deia era de pagès; per a nosaltres la natura era un espectacle ("oh, que maco!") i per a la gent de pagès era una lluita constant. Fa molts anys d'aquesta breu conversa mentre fèiem un cafè; probablement va ser el primer cop que vaig pensar a la relació dels Romanticisme amb la natura. Natura idealitzada, terrible, poderosa, pròxima, acollidora, font d'inspiració, estretament lligada amb el concepte de Déu.

  • SV15 - An eine Äolsharfe

    Cançó de la setmana: An eine Äolsharfe (H. Wolf) - D. Röschmann, M. Martineau
     
    Thomson's aeolian harp - William TurnerEl repàs als recitals de la Schubertíada a Vilabertran (que comença demà, per si hi ha algun despistat per aquí) se centra aquesta setmana en dos recitals que tindran lloc el mateix dia, el divendres 28 d'agost: a les 18:30 el d'Oddur Jonnson i Júlia Pujol i el 21:30 el de Dorothea Röschmann i Malcolm Martineau. Hem escoltat bastantes cançons d'aquests dos concerts així que anem per feina.
  • Els petons són més dolços que la mel

    Cançó de la setmana: Der Knabe und das Immlein (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Der Bienenfreund - Hans Thoma

    M'agraden les abelles. Potser perquè són tan feineres i organitzades, potser perquè els ruscos són ordre i bellesa, o perquè mai no hi he tingut un encontre desagradable, o perquè vaig mirar massa la televisió quan era petita. No podia faltar una abella a la llista de cançons amb cuques i encara menys podia faltar una cançó tan bonica com Der Knabe und das Immlein, d'Eduard Mörike, un poeta del qual ja hem parlat algun cop perquè m'agraden molt les cançons que Hugo Wolf, que tant se l'estimava, va fer amb els seus poemes.

    Der Knabe und das Immlein és el segon lied de la llarga col·lecció de cinquanta-tres Mörike Lieder. Wolf la va compondre el 22 de febrer de 1888 i tan bon punt la va acabar va escriure a un amic explicant-li entusiasmat [...]

  • Viatge a terres desconegudes

    Cançó de la setmana: Weylas Gesang (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    View of the Islands of Otaha (Taaha) and Bola Bola (Bora Bora) with Part of the Island of Ulietea (Raiatea) - William HodgesPer més que sigui 3 de setembre (dimecres, recordeu que hem canviat el dia de publicació) i comencem nova temporada em resisteixo a creure que l'estiu s'acabi. Per això us proposo un viatge cap a un punt indeterminat entre Nova Zelanda i Amèrica del Sud, a una illa que es diu Orplid i té una bonica història:

    “Temps era temps que al seminari de Tübingen estudiaven teologia dos nois, l'Eduard i el Ludwig. Els nois s'avorrien a classe i se sentien ofegats per la disciplinada vida que menaven; per això, quan podien, vivien al país imaginari d'Orplid. L'Eduard i el Ludwig aplegaven entorn seu i en secret una colla d'amics i els parlaven d'aquesta illa habitada per un poble d'herois, a on no es coneixien la gana ni la malaltia.
  • Entrevista amb Simon Keenlyside

    Cançó de la setmana: Storchenboschaft (H. Wolf) - H. Schlusnuss, S. Peschko
     
    Simon KeenlysideEm fa molta il·lusió compartir amb vosaltres una entrada molt especial. No sóc periodista i això sempre és un inconvenient quan es tracta de fer una entrevista, especialment si és la primera. Per altra banda, per poc que seguiu aquest blog us haureu adonat que l'entrevistat és un dels meus cantants preferits, així que si de professionalitat anava escassa d'i·lusió no me'n faltava. Vull agrair-li a Simon Keenlyside la seva cordialitat i la seva generositat; va ser un plaer compartir una estona amb ell.
  • Tots els estels somriuen

    Cançó de la setmana: An die Geliebte (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Nordic Summer Evening - Richard Bergh

    Un home enamorat. Un dubte que esquerda la seva felicitat: i si fos un somni? i si no fos per sempre? La por davant les coses terribles que poden passar. L'alleujament en veure la resposta dels estels.

    Més o menys, aquest seria el resum del sonet An die Geliebte (A l'estimada) d'Eduard Mörike. Un poema bellíssim, on l'amor gairebé és una experiència mística. La contemplació de l'estimada i la pau que produeix, la presència d'un àngel, la pregària dirigida al cel... elements religiosos que no ens sorprenen si tenim en compte que Mörike havia estudiat teologia i pel temps que va escriure el poema (1830) era pastor a una parròquia luterana. Religiositat amarada de Romanticisme, amb la nit, el seu misteri i el seu consol.

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.