Liederabend - SV15 - An eine Äolsharfe

Arpa eòlica de Thomson - W. Turner

El repàs als recitals de la Schubertíada a Vilabertran (que comença demà, per si hi ha algun despistat per aquí) se centra aquesta setmana en dos recitals que tindran lloc el mateix dia, el divendres 28 d'agost: a les 18:30 el d'Oddur Jonnson i Júlia Pujol i el 21:30 el de Dorothea Röschmann i Malcolm Martineau. Hem escoltat bastantes cançons d'aquests dos concerts així que anem per feina. Per una banda tenim la feliç coincidència que tant Jonsson com Röschmann cantaran bona part de les cançons de Schubert a partir d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister; Jonsson les de l'arpista i Röschmann les de Mignon, és clar. Així que teniu diverses opcions:

Si voleu situar aquests dos personatges i les seves cançons en el context de la novel·la, potser voldreu repassar tota la sèrie de cançons de Wilhelm Meister; les cançons de l'arpista les hem escoltat totes i de Mignon ens en falta una.
De les cançons de l'arpista de Schubert que interpretará Jonsson hem escoltat Wer nie sein Brot mit Tränen aß, interpretada per Simon Keenlyside i Julius Drake.
En el mateix recital d'on està extreta la cançon anterior, Keenlyside i Angelika Kirchschlager van cantar plegats Nur wer die Sehnsucht kennt; és la versió que Schubert va fer de la cançó tal i com s'indica a la novel·la, cantada per l'arpista i Mignon. L'enllaçó perquè més tard Schubert va fer una segona versió d'aquest lied, només per a Mignon (la que escoltarem a Vilabertran) que és molt semblant.
Finalment, una altra de les cançons de Mignon que cantarà Dorothea Röschmann i hem escoltat a Liederabend és Heiß mich nicht reden. La vam escoltar en la versió Gundula Janowitz i Irwin Gage.

Oddur Jonsson cantarà a més Schwanengesang (El cant del cigne); d'aquest cicle hem escoltat dos lieder:

Abschied, el número 7, per acompanyar la mudança del blog des de Blogger a aquest web. Els intèrprets van ser Matthias Goerne i Christoph Eschenbach.
El preciós Ständchen, el número 4, un dels lieder més coneguts de Schubert, en la versió de Peter Anders acompanyat per Michael Raucheisen.

Dorothea Röschmann inclou en el seu programa, a més dels lieder de Mignon, una selecció dels Mörike Lieder de Wolf i de Des Knaben Wunderhorn de Mahler i, també de Mahler, els Rückert Lieder, i n'hem escoltat un de cada cicle:

dels Mörike Lieder, Gesang Weylas. Recordeu el país imaginari d'Orplid? Vam escoltar la versió de Simon Keenlyside (que avui el tenim ben actiu) i Malcolm Martineau.
de Des Knaben Wunderhorn, Rheinlegendchen, la història d'aquell anell que anava a parar a la taula d'un rei; el vam escoltar fa no gaire en la veu de Sarah Connolly; era la versió orquestral, amb l'Orquestra dels Camps Elisis dirigida per Philippe Herreweghe.
dels Rückert Lieder, una de les meves cançons favorites, així, en absolut: Liebst du um Schönheit. La nostra versió va ser la de Thomas Hampson i Wolfram Rieger.

En aquestes vuit cançons que hem repassat ens hem trobat amb quatre artistes que participaran aquest any a la Schubertíada i, si no m'he descomptat, tres que han participat en edicions anteriors. No està malament. Encara hem d'escoltar una cançó nova de les que integren els programes que estem presentant, que interpretaran Dorothea Röschmann i Malcolm Martineau (aquí i a Vilabertran). El criteri per escollir-la ja el sabeu, sempre és una cançó que m'agrada especialment; aquest cop he triat un dels Mörike Lieder, An eine Äolsharfe (A una arpa eòlica), el número 11. Com que dels Mörike Lieder n'hem parlat sovint i se suposava que aquesta entrada havia de ser curta, miraré de ser breu. Només us diré que Mörike va escriure el seu poema en memòria del seu germà August, que havia mort set anys abans als disset anys, i m'ho apunto a la llibreta de la temporada vinent per tornar-ne a parlar, amb l'excusa que Brahms va escriure'n amb aquest poema un lied també preciós.

An eine Äolsharfe

Angelehnt an die Efeuwand
Dieser alten Terrasse,
Du, einer luftgebornen Muse
Geheimnisvolles Saitenspiel,
Fang an,
Fange wieder an
Deine melodische Klage!

Ihr kommet, Winde, fern herüber,
Ach! von des Knaben,
Der mir so lieb war,
Frischgrünendem Hügel.
Und Frühlingsblüten unterweges streifend,
Übersättigt mit Wohlgerüchen,
Wie süß bedrängt ihr dies Herz!
Und säuselt her in die Saiten,
Angezogen von wohllautender Wehmut,
Wachsend im Zug meiner Sehnsucht,
Und hinsterbend wieder.

Aber auf einmal,
Wie der Wind heftiger herstösst,
Ein holder Schrei der Harfe
Wiederholt, mir zu süssem Erschrecken,
Meiner Seele plötzliche Regung;
Und hier—die volle Rose streut, geschüttelt,
All ihre Blätter vor meine Füße!

Reclinada a la paret d'heura
d'aquesta antiga terrassa,
tu, musa nascuda de l'aire
amb cordes plenes de secrets,
comença,
torna a començar
el teu melòdic lament!

Veniu, vents, de molt lluny,
del turó de verd tan fresc
ai, del noi
que tant m'estimava..
I fregant pel camí les flors de primavera
saturades d'aromes intenses,
oprimiu tan dolçament aquest cor!
Mormoleu entre les cordes,
atretes per l'harmoniosa nostàlgia,
creixent amb la meva enyorança
i tornant a morir lentament.

Però sobtadament,
quan el vent esdevé impetuós,
un tendre crit de l'arpa
em torna, pel meu dolç ensurt
l'emoció sobtada de la meva ànima,
i aquí, la rosa plena escampa en agitar-se
tots els seus pètals als meus peus.

SV15 - An eine Äolsharfe

Sèries