Com us deia la setmana passada, són dies de ressaca musical. La Schubertíada va acabar diumenge, el cap encara està ple de música i d'emocions i, mentre no arribin les vacances, hi ha feina per fer. Així que no he tingut ni la tranquil·litat ni el temps necessaris per inaugurar la temporada com cal. Oi que em permetreu encara un article molt breu?

No sé ben bé com, però ja som a l'última setmana d'agost i, per tant, de la Schubertíada. Els tres articles anteriors els vaig escriure abans de començar, però no vaig tenir temps de preparar l'últim i aquí em teniu, fent-ho amb una esgarrapada.

Gioachino Rossini va compondre els seus Péchés de vieillesse entre 1857 i 1858, l'any de la seva mort. La col·lecció s'estructura en catorze quaderns, quatre dels quals contenen obres per a veu i piano i set, per a piano sol; un quadern està dedicat a la música de cambra i per a piano sol i altres dos a la música vocal i per a piano sol. Juntament amb l'Stabat Mater i la Petite messe solennelle [...]

Emily Dickinson va menar durant molts anys una vida retirada a la casa familiar d'Amherst (Massachussets), gelosament protegida de mirades indiscretes. Tan retirada i tan discreta que dels aproximadament 1800 poemes que va escriure, només en va publicar deu; no estava d'acord amb les correccions que li feien o pretenien que fes (perquè, si em permeteu la [...]

Quan el tenor bohemi Gustav Walter li va encarregar a Antonín Dvořák un cicle de cançons, el compositor va acudir a la poesia d'Adolf Heyduk, un dels poetes de l'anomenada Escola de Maig, el representant més conegut de la qual va ser Jan Neruda. Heyduk, enginyer de professió, que compatibilitzava la seva carrera docent amb la poesia, n'havia publicat el 1858 el primer [...]