La setmana passada escoltàvem Mondenschein de Johannes Brahms, i us vaig dir que aquesta setmana en continuaria parlant. Si baixeu un moment al final del text i comenceu a escoltar la cançó d'aquesta setmana, Sommerabend, us adonareu del motiu: després de dos acords introductoris, sentim la veu que canta la mateixa melodia preciosa que sentíem a la segona part [...]

Si esteu planificant una escapada a Hamburg i us ve de gust anar a un concert, segurament pensareu en l'Elbphilharmonie, un auditori que em té el cor robat. Quan consulteu la programació, però, veureu que la Laeiszhalle, l'antiga sala de concerts de la ciutat, encara n'acull una part. Si mai hi aneu, passeu pel foyer; el trobareu presidit per una escultura de Johannes [...]

La primavera de 1815 Franz Schubert estava immers en allò que avui en diem “l'any dels miracles”; l'any que va escriure vora cent cinquanta lieder. Aquell jove de divuit anys provava, experimentava i posava les bases d'un nou gènere, segurament sense ser-ne conscient. Sí que sabia, però, que ell volia fer cançons a la seva manera, tot i que valorés l'estil que es feia servir encara, el de l'Escola [...]

Hi ha molts factors que determinen que una música ens agradi o no. Entre ells, l'anticipació: és més possible que una música que escoltem per primera vegada ens agradi si som capaços d'anticipar el que hi passarà, bé perquè tingui punts de connexió amb altres obres conegudes (del mateix compositor o del mateix període, per exemple), bé perquè hi identifiquem patrons.

Us és familiar el nom d'Ignaz Moscheles? Potser relacionat amb Beethoven? Si és així, aneu ben encaminats. Ignaz tenia vint anys i estudiava al Conservatori de Praga quan hi va trobar una còpia de la Sonata núm. 8 per a piano de Beethoven, la “Patètica”, que s'havia publicat cinc anys abans, el 1799; se'n va enamorar i es va convertir en un beethovenià [...]