Avanço un dia la publicació de l'article per fer-la coincidir amb Sant Jordi. No ens quedarem sense rosa a Liederabend, oi? Enguany, la rosa musical arriba de Rússia.

Ja no hi ha cantants com els d'abans, actors com els d'abans, pel·lícules com les d'abans... Segurament tot hem dit frases com aquestes, fent broma, amb ironia o amb santa indignació. Aquesta seria jo quan veig que tantes pel·lícules actuals duren 200 minuts. Hitchcock i Lubitsch en tenien prou, amb noranta, per fer obres mestres!

Visca Schubert! Aquest seria el titular quan fa unes hores que s'ha presentat la programació de la 32a Schubertíada. Visca Schubert i el seu sentit de l'amistat! Gràcies a això som aquí, dos-cents anys després, celebrant la seva música.

El Hollywooder Liederbuch de Hanns Eisler, probablement la seva segona obra més coneguda, ens parla de la seva fugida de l'Alemanya nazi i l'exili als Estats Units, i ho fa sovint amb els versos del seu amic Bertolt Brecht, amb qui va compartir destí. Alguns dels artistes i intel·lectuals alemanys van tornar a casa un cop va haver acabat la guerra, d'altres es van estimar més quedar-se al país [...]

Entre 1912 i 1914, Ralph Vaughan Williams va escriure els Four Hymns, quatre peces que va preparar en tres versions: per a tenor, viola i piano; per a viola i orquestra de cordes, i per a piano i quartet de cordes. S'haurien d'haver estrenat el setembre de 1914, però l'esclat de la guerra ho va impedir i no es van interpretar fins al 1920. Totes quatre cançons tenien textos de quatre [...]