A la cançó de Nadal que vam escoltar la setmana passada, Mariä Wiegenlied, hi ha dos detalls que podem interpretar com símbols de la crucifixió: el roserar i l'ocellet; podem trobar elements similars a moltes pintures que plasmen el motiu de la Mare de Déu amb el Nen. El pintor ens recorda el que ha de passar, un futur que la mare, d'alguna manera, també coneix.
A la primavera vam escoltar Trost, un lied de Max Reger. Llavors us explicava que el compositor era una rara avis que no estava interessat a adscriure's a cap corrent estètic i admetia sense cap problema que entre els seus referents més pròxims en el temps hi havia Hugo Wolf i Johannes Brahms, una afirmació que a l'època gairebé mereixia l'anatema. La música de Reger [...]
Quan tornàvem a escola després de l'estiu, la iaia deia: “D'aquí a dos dies, Nadal”. I nosaltres ens exclamàvem: “Apa, iaia, però si encara falta molt!” Per a les criatures, tres mesos eren una eternitat, però segurament la iaia començava a organitzar en el seu cap les moltes coses grans i petites que s'havien de preparar i tenir en compte. I un dia, després de molt de temps, la [...]
Després que el poeta de Dichterliebe hagi passat pel tràngol de veure com la dona que estima es casa amb un altre, i d'haver-se refugiat al bosc per plorar la seva pena, arriba el moment que ens expliqui què ha passat, exactament. I Déu n'hi do. Perquè no és que ella s'hagi casat amb l'amor de la seva vida, no. Que dius, mira, jo passo pena, però ella és feliç. Resulta que l'amor[...]
Els últims segons de la vida d'un condemnat a mort. D'això ens parla el poema Eight O'Clock [Les vuit en punt] d'A.E. Housman. Només dues estrofes; vuit versos per transmetre la duresa del moment.