Benvolguts, com us deia la setmana passada, faig vacances. Si la tecnologia es comporta, dimecres us arribarà puntualment aquesta segona postal sonora des d'una preciosa ciutat europea.

Benvolguts, aquests dies faig vacances, per això us envio una postal musical, vinculada no a un lloc sinó a una veu, la de Fritz Wunderlich. Ahir feia cinquanta-vuit anys de la mort del tenor als trenta-cinc, i la setmana vinent en farà noranta-quatre del naixement. Com cada any, a Liederabend ens aturem per recordar-lo i agrair-li la música.

Als anys 80 del segle XIX Antonín Dvořák era un compositor en plena maduresa, conegut no només als països d'àmbit alemany sinó també a la resta d'Europa i als Estats Units; l'estrena de l'Stabat Mater a Londres el 1883 l'havia convertit en un autor aclamat i reclamat al món anglosaxó.

Com us deia la setmana passada, són dies de ressaca musical. La Schubertíada va acabar diumenge, el cap encara està ple de música i d'emocions i, mentre no arribin les vacances, hi ha feina per fer. Així que no he tingut ni la tranquil·litat ni el temps necessaris per inaugurar la temporada com cal. Oi que em permetreu encara un article molt breu?

No sé ben bé com, però ja som a l'última setmana d'agost i, per tant, de la Schubertíada. Els tres articles anteriors els vaig escriure abans de començar, però no vaig tenir temps de preparar l'últim i aquí em teniu, fent-ho amb una esgarrapada.