Fa uns quants anys us vaig parlar per primera vegada d'Eleonore van der Straaten. Bé, que us en vaig parlar és un dir, perquè el que més cridava l'atenció d'aquesta autora era, precisament, la manca d'informació sobre ella. Ni tan sols estava segura si les poques dades que havia aplegat es corresponien realment amb la nostra Eleonore, perquè circulaven dues dates de naixement diferents i diversos cognoms semblants però no ben bé iguals.
Ara que ha tornat a sorgir el seu nom en triar el lied d'aquesta setmana i, és clar, he tornat a buscar informació, he tingut més sort: l'editorial Schott-Music em sembla una font prou fiable, i el seu lloc web confirma les dates de naixement i mort que havia aventurat en aquell primer article, (1876-1960). A partir d'aquí podem confirmar, també, que va néixer a Pohořelice, prop de Brno, i era de família noble: el seu pare era el comte Leopold von Sternberg. Es va casar dues vegades: la primera, amb un príncep amb qui va tenir dos fills; la segona, amb un comte, Alexander van der Straaten.
El que no us puc dir és si es coneixien amb Eric Wolfgang Korngold; bé podria ser, perquè Korngold era nascut a Brno, i en aquest cas podria haver accedit als seus poemes directament. També li podrien haver arribat a través de coneixences comunes, o podria haver-los llegit a Erntekranz-Geschichten und Gedichte, publicat el 1815, o a Etwas für Jedermann, del 1918. La qüestió és que no he trobat cap poema seu musicat per cap altre compositor, de manera que des del punt de vista liederístic el nom d'Eleonore van der Straaten (o van der Straten, o van der Straten-Sternberg, o van der Straten-Ponthoz...) està lligat únicament al de Korngold.
Si el 2017 us parlava del cicle Unvergänglichkeit, aquesta setmana us parlo d'una altra cançó preciosa, Was du mir bist? [Què ets per a mi?] Es va estrenar el desembre de 1928, en un concert en el qual, a més del compositor acompanyant al piano la soprano Margit Angerer, hauria participat fent-hi el que avui en diríem la xerrada prèvia la mateixa poeta. El 1930 el lied es va publicar dins de l'op. 22 amb altres dos lieder amb poema de Karl Kobald (musicòleg sobre el qual es troba força informació). I us en parlo, de tot plegat, perquè aquesta petita joia serà una de les cançons que interpretaran Andrè Schuen i Daniel Heide al seu recital a Vilabertran el 20 d'agost (si hi aneu, no us perdeu la conferència prèvia que l'Antoni Colomer farà sobre Korngold); l'altre recital que repassem avui és el del dimarts 16, amb Catriona Morison i Ammiel Bushakevitz. Són dos concerts amb programes meravellosos! Com sempre, al final de l'article, trobareu un repàs de les cançons; abans, però, Was du mir bist?, interpretada per Sarah Connolly i Iain Burnside. Sabeu com s'hauria dit aquest article si no formés part d'una sèrie identificada pel nom de la cançó? "La meva fe en la felicitat", l'última resposta a la pregunta del títol.
Was du mir bist?
Der Ausblick in ein schönes Land,
Wo fruchtbelad’ne Bäume ragen,
Blumen blühn’ am Quellenrand.
Was du mir bist?
Der Stern’ Funkeln,
das Gewölk durchbricht,
Der ferne Lichtstrahl,
der im Dunkeln spricht:
O Wand’rer, verzage nicht!
Und war mein Leben auch Entsagen,
glänzte mir kein froh Geschick,
was dur mir bist? Kannst du noch fragen?
Was du mir bist: mein Glaube an das Glück.
Què ets per a mi?
La vista sobre una bella terra,
on creixen arbres carregats de fruita,
I floreixen flors a la vora de les fonts.
Què ets per a mi?
La brillantor de les estrelles
que travessa els núvols,
el raig de llum llunyà,
que diu en la foscor:
oh, caminant, no et desanimis!
I tot i que la meva vida fou renuncia,
cap destí joiós brillà per a mi...
Què ets per a mi? Encara ho preguntes?
La meva fe en la felicitat.
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Dimarts 16 d'agost: Catriona Morison & Ammiel Bushakevitz (Lara Fernández, convidada especial)
Comments powered by CComment