280-78-145-137-130

 

Avui tenim un pastís amb cinc espelmes, per celebrar el cinquè aniversari de Liederabend. Demà complim cinc anys de cites setmanes per compartir cançons i històries entorn d'aquestes cançons. Què us haig de dir, el mateix que l'any passat, que n'estic molt contenta. Moltes gràcies a tots per ser-hi! Com sempre, dedicarem aquesta entrada a fer un repàs del que ha estat el web aquest any, començant per les ja tradicionals xifres "misterioses" que encapçalen aquesta entrada i perdran tot el seu misteri de seguida:

 

Resumint: si afegim aquestes xifres a les que hem acumulat durant els anys anteriors tenim que en total hem escoltat 280 cançons de 78 compositors i 145 poetes, interpretades per 137 cantants i 130 pianistes, les xifres del títol. Totes les cançons, les d'aquest any i les dels anys anteriors, les trobareu, com sempre, a la pàgina Hem escoltat.

Continuant amb el repàs del darrer any, hem tingut les quatre darreres entrades de la sèrie sobre les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, el 29 de juny de 2016 va acabar una sèrie de dinou entrades que havia començat el 3 d'octubre de 2013. Les meves felicitacions i el meu agraïment als qui la vau seguir de principi a fi. També vam començar una nova sèrie, l'abecedari de Liederabend, que serà encara més llarga: vint-i-sis entrades que ens portaran, si tot va bé, fins a finals del 2018 o començament del 2019. Oi que fa una mica de vertígen? I abans que acabi aquesta temporada encara tindrem una minisèrie especial, a partir d'una col·laboració que m'agrada molt i em fa molta il·lusió. Però com que tot just l'estem començant m'esperaré encara a explicar-ho...

Al web ha continuat creixent la pàgina de Col·laboracions, que recull els articles que escric per altres publicacions, i també he afegit al Recull de premsa algun article o entrevista sobre el lied que m'han semblat interessants. A més, crec que la pàgina amb les temporades de lied a Europa ha millorat força; fins ara intentava actualitzar-les una a una i el resultat era que no estaven mai totalment actualitzades. Així que he posat un enllaç a la pàgina web de cada festival o auditori (en el cas dels auditoris, hi he inclòs només els que tenen una programació de lied significativa, posem que siguin almenys quatre o cinc recitals). Si en trobem cap a faltar, digueu-m'ho, si us plau! Ja sabeu que els recitals a Catalunya els tenim un a un en un calendari; igualment, si en trobeu a faltar cap si en programeu algun, aviseu-me també i el tindrem més complet.

I ara, una cançó! Per bufar les espelmes del pastís tenim un dels millors equips compositor/poeta de la història del lied: Gustav Mahler i Friedrich Rückert. L'estimat Rückert va escriure el poema Verbotener Blick (Mirada prohibida) probablement perquè algú (potser la seva dona Luise?) el posava nerviós tafanejant el que escrivia per damunt de la seva espatlla. En una segona lectura, Rückert podria estar-se referint al procés creatiu, a la necessitat de no preguntar-se pel com (ni tan sols el mateix autor) sinó pel resultat final. L'estimat Mahler va triar el poema per fer-ne el lied que coneixem pel seu primer vers, Blicke mir nicht in die Lieder (No miris les meves cançons). Per cert, fixeu-vos que Rückert parla de lieder referint-se a poemes, no a cançons com les entenem nosaltres; era una accepció habitual del terme al segle XIX, tot i que el diccionari Duden especifiqui que és epische Gedichte (poesia èpica).

Fa un temps vam escoltar Liebst du um Schönheit, un altre dels Rückert-Lieder; llavors us vaig fer cinc cèntims del cicle, compost el 1901 (i orquestrat el 1905). Se sol dir que Mahler va triar els cinc poemes perquè s'hi sentia reflectit; sembla clar que en el cas de Blicke mir nicht in die Lieder és així, perquè segons Alma, el seu marit no suportava que el miressin treballar (i a qui li agrada que li tafanegin el que escriu, ni que sigui la llista de la compra?); potser també s'identificava amb la reflexió sobre el procés creatiu. Hi ha qui diu que és una cançó més aviat ximple que desmereix la resta dels Rückert-Lieder; com us imaginareu, no hi estic d'acord. A mi em sembla una miniatura ben bonica, amb el to indignat de la veu (enfatico, segons indica la partitura) i les abelles de la segona estrofa feinejant durant tota la cançó, com podem sentir al piano.

Abans de presentar-vos els intèrprets de la nostra versió, deixeu-me que us torni a donar les gràcies per ser aquí tot aquest temps! I ara sí, us deixo amb Lorraine Hunt Lieberson i Roger Vignoles.