Us explicaré un secret. Com bé sabeu, les paraules de l'abecedari de Liederabend són noms propis que hi han tingut una presència especial, o referències a temes que hem tractat reiteradament. Inicialment, la I estava reservada per al mot incertesa. Hem parlat aquí uns quants cops de la programació de recitals de lied a casa nostra, que des de fa moltes temporades se sosté sobretot per la iniciativa privada, mentre que els equipaments públics el programen de manera més aviat erràtica. Uns anys sí i d'altres no, aquesta temporada dos recitals aquí i un allà i la vinent cap aquí i dos més enllà, de manera que podem gaudir ocasionalment de molt bons recitals però no hi ha cap línia de programació definida i els aficionats vivim instal·lats en la incertesa (sí, la vida de l'aficionat és dura). Vet aquí, però, que vaig saber que la propera temporada les coses començarien a canviar i la I d'incertesa podria haver estat I d'il·lusió, si no fos que encara no era temps d'explicar les novetats, així que va convertir-se en I d'idil·li.
Ara ja us puc parlar de la bona notícia: a l'octubre començarà un nou cicle de lied a Barcelona, una sèrie de dotze recitals, íntegrament dedicats a Franz Schubert, que es faran al llarg de tres temporades.
La idea va sorgir de l'Associació Franz Schubert. Com molts recordareu, durant uns anys l'associació va organitzar concerts a Barcelona, una Schubertíada d'hivern germana petita de la Schubertíada a Vilabertran. Ara ha volgut reprendre aquella iniciativa i iniciar una nova etapa amb un altre format. I qui millor que Franz Schubert per ser-ne el protagonista? Va escriure més de sis-cents lieder (algun dia parlarem de quants, exactament) i, per increible que pugui semblar, mai no se'ls ha dedicat un cicle a Barcelona ni una atenció més o menys sistemàtica. Així que es va pensar en un projecte a mig termini, una extensa antologia dels lieder de Schubert (aproximadament la tercera part de la seva producció) que en recollís les obres més conegudes, és clar, i també moltes d'aquelles cançons que s'interpreten poc tot i la seva vàlua. Només hi haurà dues excepcions entre les obres més conegudes: els dos grans cicles, Die schöne Müllerin i Winterreise, precisament perquè tenim ocasió d'escoltar-los a Barcelona amb certa regularitat.
Com si no fos prou agosarat dedicar tot un cicle a Schubert, aquests concerts es van entendre també com una oportunitat per presentar a Barcelona joves cantants, músics que ja estan recollint premis en els concursos més importants de lied i debutant en les sales de referència. Pels que ens agrada seguir les carreres dels intèrprets des dels primers anys (i quan són ben coneguts, evidentment, presumir-ne: "jo ja l'havia escoltat fa X anys!"), aquest cicle serà una bona oportunitat per fer descobriments! Ja veieu, entre una cosa i una altra, em sembla un projecte preciós.
L'Associació Franz Schubert tindrà dos companys de viatge en aquest projecte: L'Auditori i el CNDM. A la programació de L'Auditori per a la propera temporada hi trobareu, dins del cicle de cambra, els quatre primers concerts; els cantants seran el tenor Ilker Arcayürek, els barítons Samuel Hasselhorn i Josep Ramon Olivé i la soprano Franziska Heizen; pel que fa als pianistes, tindrem per una banda els joves Renata Rohlfing i Benjamin Mead i per altra els experimentats Francisco Poyato i Simon Lepper. I els programes... Schubert. Ja està tot dit, oi? Potser el millor és que remeneu al web del cicle i jutgeu vosaltres mateixos...
Per il·lustrar musicalment aquesta entrada escoltarem Der Jüngling und der Tod, un dels lieder que interpretaran Samuel Hasselhorn i Renata Rohlfing, recentíssims guanyadors (el mes passat) del concurs Das Lied de Heidelberg. Fa unes setmanes parlàvem de Der Tod und das Mädchen, de la relació entre gènere gramatical i sexe, de si és o no una història de seducció... Poc després que Schubert compongués el lied, el seu amic Joseph von Spaun va escriure un poema com a resposta al de Matthias Claudius, que també es va convertir en un lied, on el jove demana a la mort que l'alliberi i se l'endugui al país dels somnis; allà on la donzella deia "ruhre mich nich an" (no em toquis), el jove diu "komm und ruhre mich" (vine i toca'm). I la mort què li respon? "Es ruht sich kühl und sanft in meinen Armen" (en els meus braços trobaràs repòs fresc i tranquil). Aquí us deixo el diàleg, per si hi voleu donar alguna volta...Escoltarem Der Jüngling und der Tod interpretada per Ann Murray i Graham Johnson.
Espero que ens trobem a l'octubre a l'Auditori, al primer concert del cicle Schubert Lied!
Ara ja us puc parlar de la bona notícia: a l'octubre començarà un nou cicle de lied a Barcelona, una sèrie de dotze recitals, íntegrament dedicats a Franz Schubert, que es faran al llarg de tres temporades.
La idea va sorgir de l'Associació Franz Schubert. Com molts recordareu, durant uns anys l'associació va organitzar concerts a Barcelona, una Schubertíada d'hivern germana petita de la Schubertíada a Vilabertran. Ara ha volgut reprendre aquella iniciativa i iniciar una nova etapa amb un altre format. I qui millor que Franz Schubert per ser-ne el protagonista? Va escriure més de sis-cents lieder (algun dia parlarem de quants, exactament) i, per increible que pugui semblar, mai no se'ls ha dedicat un cicle a Barcelona ni una atenció més o menys sistemàtica. Així que es va pensar en un projecte a mig termini, una extensa antologia dels lieder de Schubert (aproximadament la tercera part de la seva producció) que en recollís les obres més conegudes, és clar, i també moltes d'aquelles cançons que s'interpreten poc tot i la seva vàlua. Només hi haurà dues excepcions entre les obres més conegudes: els dos grans cicles, Die schöne Müllerin i Winterreise, precisament perquè tenim ocasió d'escoltar-los a Barcelona amb certa regularitat.
Com si no fos prou agosarat dedicar tot un cicle a Schubert, aquests concerts es van entendre també com una oportunitat per presentar a Barcelona joves cantants, músics que ja estan recollint premis en els concursos més importants de lied i debutant en les sales de referència. Pels que ens agrada seguir les carreres dels intèrprets des dels primers anys (i quan són ben coneguts, evidentment, presumir-ne: "jo ja l'havia escoltat fa X anys!"), aquest cicle serà una bona oportunitat per fer descobriments! Ja veieu, entre una cosa i una altra, em sembla un projecte preciós.
L'Associació Franz Schubert tindrà dos companys de viatge en aquest projecte: L'Auditori i el CNDM. A la programació de L'Auditori per a la propera temporada hi trobareu, dins del cicle de cambra, els quatre primers concerts; els cantants seran el tenor Ilker Arcayürek, els barítons Samuel Hasselhorn i Josep Ramon Olivé i la soprano Franziska Heizen; pel que fa als pianistes, tindrem per una banda els joves Renata Rohlfing i Benjamin Mead i per altra els experimentats Francisco Poyato i Simon Lepper. I els programes... Schubert. Ja està tot dit, oi? Potser el millor és que remeneu al web del cicle i jutgeu vosaltres mateixos...
Per il·lustrar musicalment aquesta entrada escoltarem Der Jüngling und der Tod, un dels lieder que interpretaran Samuel Hasselhorn i Renata Rohlfing, recentíssims guanyadors (el mes passat) del concurs Das Lied de Heidelberg. Fa unes setmanes parlàvem de Der Tod und das Mädchen, de la relació entre gènere gramatical i sexe, de si és o no una història de seducció... Poc després que Schubert compongués el lied, el seu amic Joseph von Spaun va escriure un poema com a resposta al de Matthias Claudius, que també es va convertir en un lied, on el jove demana a la mort que l'alliberi i se l'endugui al país dels somnis; allà on la donzella deia "ruhre mich nich an" (no em toquis), el jove diu "komm und ruhre mich" (vine i toca'm). I la mort què li respon? "Es ruht sich kühl und sanft in meinen Armen" (en els meus braços trobaràs repòs fresc i tranquil). Aquí us deixo el diàleg, per si hi voleu donar alguna volta...Escoltarem Der Jüngling und der Tod interpretada per Ann Murray i Graham Johnson.
Espero que ens trobem a l'octubre a l'Auditori, al primer concert del cicle Schubert Lied!
Der Jüngling und der Tod
Der Jüngling:
Die Sonne sinkt, o könnt ich mit ihr scheiden,
Mit ihrem letzten Strahl entfliehn,
Ach diese namenlosen Qualen meiden,
Und weit in schön're Welten ziehn!
O komme Tod, und löse diese Bande!
Ich lächle dir, o Knochenmann,
Entführe mich leicht in geträumte Lande,
O komm und rühre mich doch an.
Der Tod:
Es ruht sich kühl und sanft in meinem Armen,
Du rufst! Ich will mich deiner Qual erbarmen.
El jove:
El sol es pon, si pogués acomiadar-me amb ell,
fugir amb els seus darrers rajos,
ah, defugir aquest suplici sense nom
i anar lluny, a móns millors!
Oh, vine, Mort, i allibera'm d'aquests lligams!
Et sonric, o esquelet,
enduu-te'm suaument a terres somiades,
oh, vine i toca'm.
La mort:
En els meus braços trobaràs repòs fresc i tranquil.
Em crides! Vull compadir-me del teu sofriment.
Comments powered by CComment