Si estimes per l'amor

Fa un temps vaig fer una petita enquesta a uns amics preguntant-los quin era el seu preferit dels Rückert Lieder de Mahler, només per confirmar si el que imaginava era cert. Efectivament, el preferit dels enquestats va ser, amb molta diferència, Ich bin der Welt abhanden gekommen, que em consta que és la cançó preferida absoluta d'alguns de vosaltres. Però a mi la que em té el cor robat és una altra, segurament sabreu quina és pel títol de l'entrada; sé que Ich bin der Welt abhanden gekommen és una cançó extraordinària, que no hi ha color amb la meva, Liebst du um Schönheit, però no hi puc fer més.

El març de 1901, Gustav Mahler feia repòs per acabar de recuperar-se d'un greu problema de salut que havia tingut setmanes enrera. Va ser llavors quan va seleccionar uns quants poemes de Friedrich Rückert que amb el temps donarien lloc a dos cicles: els Kindertotenlieder i els Fünf Lieder nach Gedichten von Friedrich Rückert (Cinc cançons a partir de poemes de Friedrich Rückert). L'estiu d'aquell mateix any, 1901, Mahler va compondre quatre dels cinc Rückert Lieder, amb acompanyament de piano; el 1905 en va fer la versió amb acompanyament d'orquestra, els va estrenar i els va editar. I el cinquè? Quin era i perquè no es feia públic?

El cinquè era, precisament, Liebst du um Schönheit, i no es feia públic perquè era per a Alma, i només per a ella. Alma i Gustav s'havien casat el març de 1902 i a l'agost, durant les seves vacances, ell va escriure la cançó i la va amagar entre les partitures que ella estava estudiant per fer-li una sorpresa; la dedicatòria deixava ben clar que era una qüestió privada: "ein Privatissimum an Dich". El missatge del poema està clar: no m'estimis pel meu atractiu físic, ni pels diners, ni per la joventut (sobretot per la joventut, Gustav era dinou anys més gran que Alma), estima'm perquè t'estimo. Ja hem comentat que Mahler sovint triava els poemes perquè s'hi veia reflectit i en aquest cas sembla ben evident, si no fos perquè quan el va triar no coneixia Alma... Potser les coses no encaixen sempre com ens agradaria que encaixessin.

Sigui com sigui, Liebst du um Schönheit és una cançó preciosa en la seva senzillesa. Fa bastant de temps vam parlar de cançons que són com miniatures, s'han de mirar d'a prop perquè la seva bellesa és sobretot als detalls; penso que aquesta n'és una. L'estructura és estròfica, lleugerament variada i plena de matisos; fixeu-vos, per exemple, en la paraula Frühling (primavera), a la segona estrofa, indicada piano a la partitura i acompanyada per un acord arpegiat. O en l'allargando al començament de la quarta estrofa. I, sobretot, fixeu-vos en les dues últimes paraules, immer, immerdar (per sempre més), que no només s'han de cantar piano sinó dolce, en una cançó que ja porta com a indicació de caràcter Con tenerezza, amb tendresa; la veu queda com suspesa... per sempre més?

Quan vaig incloure aquesta cançó a la llista de cançons felices la vaig descriure com a "Felicitat tímida" i vaig afegir: "Perquè els tímids també sedueixen". I és que trobo que és una cançó molt seductora, potser tant (en un estil ben diferent) com la irresistible Cäcilie. Una altra cosa que té en comú amb la cançó d'Strauss és una certa ambigüitat en el seu caràcter, potser esteu pensant que Liebst du um Schönheit és una cançó més aviat trista. Per a mi no ho és, però sí que hi sento un deix de tristesa en algunes interpretacions; la que he triat s'assembla molt al que jo n'espero, una emocionada i emocionant declaració d'amor. És la de Thomas Hampson, acompanyat al piano per Wolfram Rieger.

Aquesta, la de piano, és l'única versió que en va fer Mahler. El 1910, uns mesos abans que Mahler morís, es va fer una nova edició dels Rückert Lieder amb acompanyament d'orquestra que ja els incloïa tots cinc, però la versió de Liebst du um Schönheit no era del compositor. N'estaba ell al cas de la nova edició? Esperem que si, perquè no s'hi especificava que l'orquestració no era de Gustav Mahler sinó de Max Puttmann; de fet, això no es va saber fins més de seixanta anys després.