Al poema d'aquesta setmana li passa una mica com al de la setmana passada, “Ein Fichtenbaum steht einsam”: ha inspirat moltes cançons i cap és especialment coneguda. Parlo d'un poema que comença amb les paraules “Freudvoll und leidvoll” [Plena de joia i plena de pena], de Goethe. Forma part de l'obra Egmont, i la canta Clärchen, l'amant del protagonista, per explicar-li a la seva [...]

El poema que comença amb el vers “Ein Fichtenbaum steht einsam”, un poema que trobem al Lyrisches Intermezzo de Heinrich Heine, s'ha musicat dotzenes de vegades, però sense que cap de les cançons sigui especialment coneguda. Ni tan sols la de Franz Liszt, que seria la primera que ens vindria al cap als aficionats. Això té un avantatge per a nosaltres en aquesta sèrie [...]

Ha arribat el juliol, així que donem per acabada la temporada regular de Liederabend i comencem la d'estiu. Tindrem les tradicionals entrades dedicades especialment a tots els lectors que, amb calor i tot, continuen necessitant la cançó setmanal (agraïda!), unes entrades que es caracteritzen per tenir la mateixa música, però poca lletra.

Us heu trobat mai que heu entrat en una sala d'un museu i us ha cridat l'atenció una de les obres, que ha eclipsat la resta? No una de molt coneguda, ni una que estiguéssiu desitjant de veure, sinó una que no coneixíeu i us ha enamorat des de l'altre extrem de la sala. Em va passar a l'Alte Nationalgalerie de Berlín amb el retrat d'un home, vestit amb robes fosques [...]

El poema protagonista d'aquest article forma part del díptic més cèlebre del repertori. És aquell que Goethe va publicar amb el títol Wandrers Nachtlied [Cançó nocturna del caminant], que anava acompanyat, en la mateixa pàgina, d'un altre anomenat Ein gleiches, que vindria a ser “un d'igual”, és a dir, una altra cançó nocturna d'un caminant.