Ha arribat el juliol, així que donem per acabada la temporada regular de Liederabend i comencem la d'estiu. Tindrem les tradicionals entrades dedicades especialment a tots els lectors que, amb calor i tot, continuen necessitant la cançó setmanal (agraïda!), unes entrades que es caracteritzen per tenir la mateixa música, però poca lletra.

Us heu trobat mai que heu entrat en una sala d'un museu i us ha cridat l'atenció una de les obres, que ha eclipsat la resta? No una de molt coneguda, ni una que estiguéssiu desitjant de veure, sinó una que no coneixíeu i us ha enamorat des de l'altre extrem de la sala. Em va passar a l'Alte Nationalgalerie de Berlín amb el retrat d'un home, vestit amb robes fosques [...]

El poema protagonista d'aquest article forma part del díptic més cèlebre del repertori. És aquell que Goethe va publicar amb el títol Wandrers Nachtlied [Cançó nocturna del caminant], que anava acompanyat, en la mateixa pàgina, d'un altre anomenat Ein gleiches, que vindria a ser “un d'igual”, és a dir, una altra cançó nocturna d'un caminant.

L'11 de juliol de 1925, poques setmanes després que nasqués Dietrich Fischer-Dieskau, ho va fer a Estocolm un altre dels grans cantants de la segona meitat del segle XX, Nicolai Gedda.

El petit Harry Gustav Nikolaj Gädda no va ser acollit amb gaire amor per uns pares aclaparats per la pobresa [...]

Al final de l'article de la setmana passada mencionava Otto Böhler, i com qui diu al moment de publicar vaig pensar que potser no tothom el tindria present; si més no, pel nom. Així que hi vaig afegir ràpidament que us el presentaria, i aquí el tenim.