Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobaràs al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.
Vols rebre setmanalment les actualitzacions de Liederabend?
La interpretació de lied en una traducció cantable no és un costum gaire arrelat avui en dia, però això no ha estat sempre així. Quins són els valors d’entendre el text cantat? Per què no podem recuperar una tradició no tan impensable en altres èpoques, o que sí que són més habituals avui en dia en altres gèneres? (Autor convidat: Robert Garrigós i Castro)
Als anys 80 del segle XIX Antonín Dvořák era un compositor en plena maduresa, conegut no només als països d'àmbit alemany sinó també a la resta d'Europa i als Estats Units; l'estrena de l'Stabat Mater a Londres el 1883 l'havia convertit en un autor aclamat i reclamat al món anglosaxó.
Com devia ser la Venècia que va conèixer Thomas Moore, el nostre poeta d'aquesta setmana? De dia, molt diferent de la que coneixem avui. Però potser de nit la Venècia de fa dos-cents anys i la d'ara s'assemblen. Al vespre, els nombrosos grups que visiten la ciutat durant el dia ja han marxat; no hi ha tampoc sorollosos comiats de solter o similars, segurament perquè el preu [...]
Fa unes setmanes parlàvem de lotus i nenúfars, arran d'un poema d'Emanuel Geibel, Die stille Wasserrose. La qüestió és que quan hi va posar música, Clara Schumann va canviar el nenúfar per un lotus, Die stille Lotosblume, sense que se'n sàpiga el motiu, i d'aquí aquella petita introducció parlant de totes dues flors. Aquesta setmana escoltarem una altra cançó composta a [...]
Imagineu que sou al jardí, a la primavera, i us adoneu que les flors han perdut el color i l'aroma, que el sol no escalfa i que la terra està eixuta. Imagineu que llavors us adoneu que a la primavera no li passa res, està radiant, com sempre, i que és la vostra mirada la que ha canviat, que és la vostra tristesa la que us impedeix d'apreciar la bellesa.
A mitjan febrer de 1877 Johannes Brahms va rebre mitjançant l'amic i editor Karl Simrock la bona notícia que Clara i Julius Stockhausen havien tingut un nen (el tercer, o el cinquè, segons les fonts). Pocs dies després li escrivia el mateix Julius per dir-li que al nen li havien posat Johannes i per demanar-li si voldria ser-ne el padrí. Brahms va acceptar encantat; es delia per les criatures i amb Stockhausen eren bons amics de feia molts anys. Va declinar, però, assistir al bateig, previst pel 2 d'abril [...]
Fa uns mesos us parlava d'una audició comentada de Winterreise al Club Wagner Barcelona. Uns dies després, la Inés, que hi havia assistit, em va escriure per confirmar en primera persona un detall que jo havia comentat: que una de les cançons, Der Lindenbaum, havia transcendit el cicle i s'havia convertit en una cançó popular, una cançó que cantaven els nens quan anaven d'excursió. De fet, una vegada em va costar força convèncer una senyora alemanya més aficionada a les excursions que al lied [...]
La Viquipèdia és un portal d'internet prou conegut per a qualsevol usuari de la xarxa. També és prou conegut el seu vessant editorial, és a dir, la capacitat que té qualsevol usuari d'editar-ne el contingut. Malgrat tot, són menys els usuaris que s’hi atreveixen. Avui us volem presentar un projecte viquipedista, d'interès pels amants dels lieder que, a més de promoure la difusió del lied als Països Catalans, us permetrà endinsar-vos en el món de l'edició de la Viquipèdia. Es tracta del Viquiprojecte Lieder.
"Ordre et beauté". No és que hagi aprofundit gaire en la poesia de Charles Baudelaire, però aquesta expressió, "ordre i bellesa", és un dels meus lemes, com sabeu els lectors d'aquest blog; us en parlava en una entrada de fa molt sobre la mélodie L'invitation au voyage d'Henri Duparc, a partir d'un poema de Baudelaire. I vet aquí que el 9 d'abril farà dos-cents anys del naixement del poeta, i si en aquella entrada esmentava de passada la vida agitada que va menar, he pensat que en aquesta us en podria fer cinc [...]
Cançons que no em fan ni fred ni calor. Que no posaria en una llista de cançons que no m'agraden (llista que, en públic, té un únic ítem), però no diria tampoc que m'agraden. Cançons que, quan les veig en el programa d'un recital, em fan mandra. Sí, és això: cançons que em fan mandra. Perquè, no és tant que no em facin ni fred ni calor, sinó que la sensació depèn del dia. I això vol dir que depèn de mi i de com estigui de receptiva, dels intèrprets, del moment del recital en què s'interpreti... És un experiment interessant que faig amb relativa freqüència [...]
[...] I si el poema de Ruhe, meine Seele és atípic, també ho és la seva música. Pensem en els lieder de Strauss: melodies que atrapen, àmplies, sovint de reminiscències operístiques. Tot el contrari del que trobem en aquesta cançó, una melodia que se'ns escapa quan intentem copsar-la, uns versos declamats que a vegades tenen alguna cosa d'hipnòtics. El primer vers del poema ens parla de la calma que hi regna, no es mou “ni tan sols un ventijol suau”, i és aquesta calma la que reflecteixen la veu i el sobri acompanyament del piano, agitat només quan els versos ens parlen de [...]
Schumann va fer una cosa sorprenent quan va compondre Dichterliebe: va crear el seu propi cicle poètic a partir d'una obra més extensa per compondre el seu cicle de cançons. Ningú no ho havia fet abans. És cert que Schubert havia prescindit d'alguns poemes de Die schöne Múllerin i que l'ordre de les cançons de Winterreise no coincideix amb el dels poemes per un malentès editorial, però Schumann va anar molt més enllà. Ell, que el febrer de 1840 havia posat música disciplinadament i ordenadament als nou poemes del cicle poètic Lieder de Heine (el que seria [...]
Benvolguts, al final d'aquesta entrada escoltarem com sempre una veu, però abans farem un exercici nou: mirar-nos una veu. Ens la mirarem i remirarem, amb la intenció de treure alguna conclusió sobre vocals i consonants. Som-hi?
Benvolguts, que tingueu un bon any i que no hi falti la música!
Us presento breument l'última cançó nadalenca de la temporada. Ens la porta Peter Cornelius, un compositor que va escriure diversos cicles de cançons de temàtica religiosa, habitualment amb textos seus.
Fa quatre anys vam presentar el cicle Weihnachtslieder, op. 8 ("Nadales"), que inclou una cançó molt coneguda, Die Könige. Avui n'escoltarem la següent, Simeon, que narra [...]