Com devia ser la Venècia que va conèixer Thomas Moore, el nostre poeta d'aquesta setmana? De dia, molt diferent de la que coneixem avui. Però potser de nit la Venècia de fa dos-cents anys i la d'ara s'assemblen. Al vespre, els nombrosos grups que visiten la ciutat durant el dia ja han marxat; no hi ha tampoc sorollosos comiats de solter o similars, segurament perquè el preu de l'allotjament i de l'alcohol no ho afavoreixen (ai, si Barcelona en volgués aprendre!).
Afegim-hi la prohibició de circular a motor de nit; només hi circula el transport públic, pels tres o quatre canals principals. El silenci és sorprenent quan vens d'una ciutat sempre sorollosa, i és un dels records més preuats i perdurables. Només s'hi sent el clapoteig de l'aigua i les passes dels vianants, que parlen fluixet perquè ningú no gosa trencar el silenci. Si la bellesa esclatant de Venècia de dia porta al límit la nostra capacitat d'assimilar tants estímuls, la bellesa silenciosa i entre ombres de Venècia de nit és un bàlsam igualment emocionant.
De nit, fins i tot la Piazzetta, tan atrafegada abans, està tranquil·la. I podem tornar al passat i sentir una serenata, els versos que Thomas Moore va escriure i van musicar (en la versió alemanya de Ferdinand Freiligrath) Felix Mendelssohn, Hans Sommer i, abans que ells, Robert Schumann. Wenn durch die Piazzetta és el primer dels dos Venetianische Llieder que el compositor va incloure a Myrthen. El número 18 d'aquest cicle és una cançó brevíssima, en la qual l'ansietat de l'enamorat està embolcallada pel preciós acompanyament del piano; l'escoltarem interpretada per Olaf Bär i Helmut Deutsch. Tanqueu els ulls i sereu a Venècia.
Wenn durch die Piazzetta
Die Abendluft weht,
Dann weißt du, Ninetta,
Wer wartend hier steht.
Du weißt, wer trotz Schleier
Und Maske dich kennt,
Du weisst, wie die Sehnsucht
Im Herzen mir brennt.
Ein Schifferkleid trag' ich
Zur selbigen Zeit,
Und zitternd dir sag' ich:
„Das Boot ist bereit!
O, komm’! jetzt, wo Lunen
Noch Wolken umziehn,
Laß durch die Lagunen,
Geliebte uns fliehn!“
Quan per la Piazzetta
corre l'aire del vespre,
tu saps, Ninetta,
qui t'espera aquí.
Saps qui et coneix
malgrat el vel i la màscara,
saps com em crema
el cor de desig.
Porto roba de mariner
en aquest instant
i et dic tremolós:
"La barca està aparellada,
vine, ara que la lluna
la velen els núvols,
per la Laguna,
estimada, fugim!"
Articles relacionats
El gondoler
Fa unes setmanes us vaig enviar una postal musical des de l'indret on feia vacances. Com altres anys, la cançó era una pista del lloc en qüestió, i aquesta vegada era tan clara que uns quants m'heu preguntat, quan ens hem vist o ens hem escrit, com havia anat per Venècia. Després de publicar l'entrada vaig pensar que podia haver triat un lied menys evident, una versió de la Cançó del salze de Desdèmona, per exemple, per fer-vos rumiar uns instants més.
Mateix poema, una altra cançó (V)
Per preparar la llista de cançons compostes a partir d'un mateix poema que teniu en aquesta pàgina vaig recórrer a la memòria; com que no fa gaire que vaig començar a sistematitzar la sèrie, no tenia altra manera de fer-ho. Però la memòria no és tan fiable com voldria: vaig arribar a l'article sobre Gondelfahrer pensant que hi havia compartit les dues versions que Schubert [...]
Records des de... (VIII)
Benvolguts, com us prometia la setmana passada, us envio una altra postal musical des del meu lloc de vacances. És un lloc present a moltes cançons; de vegada es menciona clarament, i de vegades queda més amagat. En la cançó que he triat no es menciona, però penso que molts de vosaltres en reconeixereu els versos. El que molt probablement no coneixereu és [...]
Comments powered by CComment