Lied en català, per què no?

Aquesta setmana tornem a tenir com a autor convidat Robert Garrigós i Castro, després que fa un parell d'anys ens presentés el Viquiprojecte Lieder. La seva proposta torna a ser molt interessant: recuperar el lied cantat en català. Llegiu, penseu-hi, i digueu la vostra, si us ve de gust.

Per il·lustrar musicalment l'article, escoltarem Jeg elsker Dig / Ich liebe dich, op. 5/3 (1864), d'Edvard Grieg, en les versions que ha triat el Robert: Miah Persson i Roger Vignoles (la versió danesa) i per Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch (la versió alemanya). El poema de Hans Christian Andersen només té una estrofa, que es repeteix a la cançó, mentre que la versió alemanya de Franz von Holstein en té dues.

Gràcies, Robert!

Edvard Grieg accompanying his Wife - Peder Severin Krøyer

Grieg acompanyant la seva dona Nina - P. S. Krøyer

La interpretació de lied en una traducció cantable no és un costum gaire arrelat avui en dia, però això no ha estat sempre així. Quins són els valors d’entendre el text cantat? Per què no podem recuperar una tradició no tan impensable en altres èpoques, o que sí que són més habituals avui en dia en altres gèneres?

Quan parlo de lied en català no em refereixo a lied català cantat en català, sinó a lied, genèric, alemany, anglès o francès, cantat en català. I em pregunto, per què no? Sé que aquest és una qüestió en la qual hi ha opinions molt fetes i, a priori, inamovibles, però voldria demanar-vos una mica d’indulgència i que seguiu llegint els arguments que exposaré, que, en cap cas, estan en contra de seguir escoltant el lied en la seva llengua original.

I començaré per aquest concepte de llengua original: si us dic que hi ha un lied que porta per títol Jeg elsker Dig, que segur que heu escoltat moltes vegades, potser no sabeu de què parlo. Però si us dic que és més probable que el conegueu amb el títol d'Ich liebe dich i que és d’Edvard Grieg, estic segur que sabreu a què em refereixo. No sé si Grieg va compondre aquesta cançó usant el text danès de Hans Christian Andersen i després es va publicar amb la traducció cantable a l’alemany de Franz von Holstein o va ser a l’inrevés. Tot i que, si la informació que trobem a lieder.net sobre aquests dos textos és correcta, el text danès va ser escrit el 1833 i l’autor de la traducció alemanya va néixer el 1826 i em jugaria un pèsol que el nen Franz de set anys no va ser tan prodigiós. En tot cas, vet aquí que tenim una cançó força més coneguda en la seva forma traduïda que en l’original.

Qui dels lectors d’aquest blog ha tingut la sort de llegir Ítaca, de Kavafis, en la seva versió original en grec? O ha tingut la paciència de llegir els sonets de Shakespeare en el seu anglès antic? Sort n’hem tingut de Carles Riba o de Salvador Oliva, que ens han fet arribar una poesia que d’altra manera no hauríem pogut copsar en tot el seu sentit. I ningú en fa gaires escarafalls, de llegir poesia traduïda. Per què hauria de ser diferent amb els lieder, també anomenats cançons poètiques? És cert que el lied té un component musical que ens permet apreciar-ne la bellesa sense que estrictament sapiguem què diu el text, però no ens estem perdent alguna cosa?

És clar, tenim les traduccions impreses al programa. Llegir-ne una traducció, però, no és comprendre el text que es canta, és llegir una traducció. Parlo de copsar tots els matisos de cada mot que s’està cantant. Si sabeu alemany prou bé, teniu molta sort. La immensa majoria del públic d’un concert, però, no la tenim, aquesta sort. Per no dir que un cantant que interpreta una cançó en la seva llengua materna segur que hi té una connexió més profunda que amb un altre idioma que potser no domina tan bé. Si l’intèrpret sent el que canta des del fons del seu cor, no arribarà el seu missatge amb més nitidesa a l’audiència?

Sobre això, només voldria aportar una petita anècdota d’un concert de la Schubertíada d’aquest any al qual vaig assistir. La cantant era la soprano sueca Malin Byström i va cantar, a més de molt bé, molt de lied francès. Però a la segona part va cantar unes cançons precioses de Ture Rangström, compositor suec de principis del s. XX, i vaig tenir la sensació que va ser en aquell precís moment que vam començar a sentir la veritable Malin Byström, fins llavors una mica estrafeta. Cantava en el seu idioma matern, és clar.

Finalment, la pràctica de cantar música – així en general, lieder, clàssica o no clàssica – traduïda a l’idioma «vernacle» no ha estat gens estrany en el passat, com en el cas dels lieder, però tampoc no ho és en el present en el cas d’altres gèneres, com el musical, traduït sense manies, però també l’òpera, on a Londres hi ha tota una casa d’òpera dedicada a interpretar òperes en anglès, l’ENO, siguin de Mozart, Verdi o Puccini. En paraules de la mateixa ENO, «cantar en anglès (poseu-hi aquí el vostre idioma matern) millora la connexió emocional entre els intèrprets i el públic.»

A casa nostra tenim l’exemple de la feinada feta per l’Associació Wagneriana de Barcelona i de qui en va ser el president, en Joaquim Pena i Costa, responsables de la traducció cantable, edició i interpretació del corpus compositiu de Richard Wagner i de més de 3000 lieder (alemany, principalment) durant la primera meitat del s. XX; feinada que m’he proposat de recuperar i tornar a posar en valor a Lied.cat amb el Projecte Joaquim Pena. Els textos de Joaquim Pena, i d’altres contemporanis seus, es troben ara en el domini públic, lliures de drets, amagats en diverses biblioteques i arxius de Catalunya, molts d’ells manuscrits en les mateixes partitures. Aquests textos han estat inventariats per Salvador Parron en la seva tesi «Les traduccions liederístiques de Joaquim Pena: inventari i anàlisi de la repercussió cultural i musical.», que serveix de base per a la feina de transcriure i posar a disposició del públic en general, també en forma de partitura, que porto a terme al Projecte Joaquim Pena.

Per no allargar-me més, només vull concloure que la traducció de poesia (i de teatre) ens és molt habitual; que la interpretació de lied traduït ha estat en el passat molt habitual i que la interpretació d’òpera i altres gèneres, com el musical, és habitual sentir-la traduïda ara mateix en diversos llocs del món. Per què no podem provar d’escoltar lied alemany o anglès traduït? És clar que cal que les traduccions siguin curoses (i no estan lliures d’una dificultat afegida), però per una millora en el procés comunicatiu, no val la pena intentar-ho? Jo crec que sí, i per això us convido a tastar-ho quan en tingueu ocasió. Sí, caldrà que els programadors hi apostin i que l’audiència ho provi lliure de prejudicis, ja accepto que molt de tant en tant, però us asseguro que us sorprendrà agradablement.

Ich liebe dich

Du mein Gedanke, du mein Sein und Werden!
De meines Herzens erste Seligkeit!
Ich liebe dich wie nichts auf dieser Erden,
Ich liebe dich in Zeit und Ewigkeit!

Ich denke dein, kann stets nur deiner denken,
Nur deinem Glück ist dieses Herz geweiht;
Wie Gott auch mag des Lebens Schicksal lenken,
Ich liebe dich in Zeit und Ewigkeit.

Tu ets del meu ser la imatge preferida,
tu ets del meu cor el goig més benaurat!
T'estimo més que tot el d'eixa vida,
t'estimo amb fe per una eternitat!

Jo penso en tu, i sols per tu és ma pensa;
tan sols a tu mon cor és consagrat.
Si és cert que Déu regeix la terra immensa,
t'estimo, és cert, per una eternitat!

(traducció de Joaquim Pena)

Jeg elsker Dig