Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobaràs al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.
Vols rebre setmanalment les actualitzacions de Liederabend?
La interpretació de lied en una traducció cantable no és un costum gaire arrelat avui en dia, però això no ha estat sempre així. Quins són els valors d’entendre el text cantat? Per què no podem recuperar una tradició no tan impensable en altres èpoques, o que sí que són més habituals avui en dia en altres gèneres? (Autor convidat: Robert Garrigós i Castro)
Fa unes setmanes parlàvem de lotus i nenúfars, arran d'un poema d'Emanuel Geibel, Die stille Wasserrose. La qüestió és que quan hi va posar música, Clara Schumann va canviar el nenúfar per un lotus, Die stille Lotosblume, sense que se'n sàpiga el motiu, i d'aquí aquella petita introducció parlant de totes dues flors. Aquesta setmana escoltarem una altra cançó composta a [...]
La Viquipèdia és un portal d'internet prou conegut per a qualsevol usuari de la xarxa. També és prou conegut el seu vessant editorial, és a dir, la capacitat que té qualsevol usuari d'editar-ne el contingut. Malgrat tot, són menys els usuaris que s’hi atreveixen. Avui us volem presentar un projecte viquipedista, d'interès pels amants dels lieder que, a més de promoure la difusió del lied als Països Catalans, us permetrà endinsar-vos en el món de l'edició de la Viquipèdia. Es tracta del Viquiprojecte Lieder.
Cançons que no em fan ni fred ni calor. Que no posaria en una llista de cançons que no m'agraden (llista que, en públic, té un únic ítem), però no diria tampoc que m'agraden. Cançons que, quan les veig en el programa d'un recital, em fan mandra. Sí, és això: cançons que em fan mandra. Perquè, no és tant que no em facin ni fred ni calor, sinó que la sensació depèn del dia. I això vol dir que depèn de mi i de com estigui de receptiva, dels intèrprets, del moment del recital en què s'interpreti... És un experiment interessant que faig amb relativa freqüència [...]
[...] I si el poema de Ruhe, meine Seele és atípic, també ho és la seva música. Pensem en els lieder de Strauss: melodies que atrapen, àmplies, sovint de reminiscències operístiques. Tot el contrari del que trobem en aquesta cançó, una melodia que se'ns escapa quan intentem copsar-la, uns versos declamats que a vegades tenen alguna cosa d'hipnòtics. El primer vers del poema ens parla de la calma que hi regna, no es mou “ni tan sols un ventijol suau”, i és aquesta calma la que reflecteixen la veu i el sobri acompanyament del piano, agitat només quan els versos ens parlen de [...]
Benvolguts, al final d'aquesta entrada escoltarem com sempre una veu, però abans farem un exercici nou: mirar-nos una veu. Ens la mirarem i remirarem, amb la intenció de treure alguna conclusió sobre vocals i consonants. Som-hi?
Porto unes setmanes escoltant Winterreise de manera intensa i intensiva, perquè en deu dies em vaig trobar amb tres CD a la bústia: dos enregistraments acabats de sortir, el de Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch i el de Gerald Finley i Julius Drake, i un que va sortir fa un parell d'anys, el de Florian Boesch i Malcolm Martineau. Seria lògic pensar que aquesta entrada és una conseqüencia d'una possible sobredosi però el cert és que no, estava prevista a la meva llibreta des de fa un any, quan es va publicar la temporada 2012-2013 del Gran Teatre del Liceu. I és que divendres 28, si tot va bé, hi tindrem precisament Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch interpretant Winterreise (no és casualitat, el recital forma part de la gira de promoció).
Em suggereix una amiga que expliqui què és el lied. Ens caldria una entrada ben llarga, però com a alternativa podem fer unes pinzellades per situar-nos.