SINÒNIM: satisfacció, joia, alegria, goig.
ANTÒNIM: tristesa, tristor.
No totes les cançons que he triat arriben a aquest punt de felicitat absoluta, potser només ho fan dues o tres, però totes dibuixen un somriure, evoquen un moment feliç, alcen l'ànim, són optimistes... La majoria són cançons d'amor, de ritme viu; no podia ser d'una altra manera, però potser alguna us sorprendrà. També m'he adonat que moltes relacionen a més la felicitat amb la natura, coses del Romanticisme. Fem-ne el repàs i vosaltres direu quines cançons afegiríeu o trauríeu de la llista.
- Frühlingsnacht (R. Schumann, J. von Eichendorff). Una celebració de la primavera... i de l'amor. Un d'aquells casos que la felicitat no rau tant en el que es diu sinó en com es diu, una cançó radiant.
- Bei dir allein (F. Schubert, J. Seidl). Una de les cançons definitivament felices, a soles amb tu sóc absolutament feliç.
- Chanson à boire (M. Ravel, P. Morand)Aquesta cançó és més alegre que feliç, però alegre segons la segona accepció al diccionari: "excitat alegrement per la beguda".
- Silent noon (R. Vaughan Williams, D.G.Rossetti) Felicitat beatífica. Quan els ulls somriuen pau i el silenci és visible, no està això molt a prop de la felicitat absoluta? Ni que sigui només per un instant.
- Детская (M. Mussorgski, M. Mussorgski), és a dir, Al racó. No em negareu que això té mèrit, una cançó russa i feliç! De fet ho és tot el cicle, Детская (Detskaja, La cambra dels infants), set escenes vistes amb els ulls d'una criatura, amb una ingenuïtat encantadora. I qui no somriu davant la candidesa d'un nen?
- Cäcilie (R. Strauss, H. Hart) No podia faltar a llista alguna de les apassionades cançons d'Strauss. Tant si us dieu Cecília com si no, aquesta cançó és un reconstituent. Una manera irresistible de dir "no saps el que et perds si no vens amb mi".
- Notre amour (G. Fauré, A. Silvestre). Tota l'elegància de Fauré al servei de l'amor, un amor que en la primera descripció és lleuger i en l'última és etern. És una canço esplèndida.
- Liebst du um Schönheit (G. Mahler, F. Rückert) Diria que aquesta serà la cançó polèmica, perquè a mi em sembla feliç i a molta gent li sembla trista. L'escolto i se'm fa inevitable somriure; és tan tendrament apassionada! Felicitat tímida, perquè els tímids també sedueixen.
- Der Hidalgo (R. Schumann, E. von Geibel). Una cançó eufòrica, és sentir-la i veure Gene Kelly singin' in the rain, sempre tinc la mateixa sensació. I, curiosament, no és una cançó d'amor. Però el dia que la va escriure, Schumann devia ballar per tota la casa.
- An Sylvia (F. Schubert, W. Shakespeare). No puc evitar l'apunt autobiogràfic. Si Shakespeare escriu aquests versos i Schubert hi posa música el resultat és inevitable: tres minuts de felicitat. I després ja pots sortir al carrer trepitjant fort.
Escoltarem Frühlingsnacht en la mateixa versió que vam escoltar Mondnacht, la que van fer Dietrich Fischer-Dieskau i Gerald Moore el 1955, s'ha d'aprofitar quan un cantant està en estat de gràcia.
Über'n Garten durch die Lüfte
Hört' ich Wandervögel ziehn,
Das bedeutet Frühlingsdüfte,
Unten fängt's schon an zu blühn.
Jauchzen möcht' ich, möchte weinen,
Ist mir's doch, als könnt's nicht sein!
Alte Wunder wieder scheinen
Mit dem Mondesglanz herein.
Und der Mond, die Sterne sagen's,
Und im Träumen rauscht's der Hain,
Und die Nachtigallen schlagen's:
Sie ist deine! Sie ist dein!
Pels aires del jardí
sento passar els ocells migratoris,
això vol dir efluvis de primavera,
i que la terra comença a florir.
Voldria exultar de joia, voldria plorar!
Em sembla que no pot ésser veritat!
Reapareixen antigues meravelles
a la llum de la lluna!
I m'ho diuen la lluna i les estrelles,
m'ho murmuren en somnis els boscos,
m'ho canten els rossinyols,
és teva, es teva!
Comments powered by CComment