- Anunci guardat amb èxit
M'agrada el mes de febrer. M'agraden la seva llum i el sol que ja comença a escalfar, m'agrada notar-lo a la cara freda (això en els escassos dies de fred que tenim a Barcelona). M'agrada veure els ametllers i les mimoses florides, les pruneres no trigaran gaire a fer-ho. M'agrada veure com a les branques apunten les gemmes, cada cop més inflades; d'aquí a pocs dies les gemmes s'obriran i la sòbria bellesa dels arbres nus es guarnirà amb brots diminuts. S'ha d'estar a l'aguait si ho volem veure; si badem la primavera esclatarà i cobrirà tot de verd gairebé sense que ens n'adonem. Vivint a un lloc a la vora del mar i amb clima mediterrani, la major part d'arbres i arbustos no han perdut la fulla a l'hivern; suposo que per això m'agrada tant aturar-me a contemplar el pas de les estacions [...]
- Anunci guardat amb èxit
Aquest any 2014 tenim uns quants aniversaris rodons, d'aquells que serveixen per recordar i homenatjar els seus protagonistes. El que ens toca més d'a prop en aquest blog és el 150 aniversari del naixement de Richard Strauss, un dels compositors habituals a Liederabend. Recordarem també el centenari del començament de la Gran Guerra, perquè una ferida tan profunda havia de marcar també per força la vida musical europea. Un altre aniversari, al cual dediquem aquesta entrada, té a veure Michelangelo Buonarroti: el 18 de febrer farà 450 anys de la seva mort.
- Anunci guardat amb èxit
El 5 de febrer de 2012 vaig publicar la primera entrada d'aquest blog, Un blog de què?. Dos anys després, Liederabend continua a la blogosfera; aquesta setmana celebrem el nostre aniversari i trobo que és un bon moment, en primer lloc, pels agraïments.
- Anunci guardat amb èxit
La memòria auditiva és capriciosa; per segons què és sorprenentment bona i per segons què és més aviat un desastre. És sorprenentment bona, per exemple, per recordar una melodia; podem sentir-la més ràpida, més lenta, amb ritmes diferents o amb diferents instruments, pràcticament podem fer-li qualsevol cosa i la continuem reconeixent. I és més aviat un desastre... precisament d'això va aquesta entrada.- Anunci guardat amb èxit
L'any 1823 no va ser bo per a Franz Schubert. Sabem que des de les primeres setmanes (és possible que de l'any anterior i tot) estava malalt de gravetat i que va estar ingressat en un hospital per rebre tractament cap a la primavera. De quina era la seva malaltia no se'n parla enlloc però precisament per aquest silenci, per alguns dels símptomes que es descriuen i per comentaris sobre la seva moral (comentaris durs i molt poc empàtics, per cert) tot fa pensar que es tractava d'una malaltia venèria, molt probablement sífilis.Sèries
