- Anunci guardat amb èxit
La primavera de 1948, Richard Strauss i la seva dona Pauline vivien retirats a Suïssa. El compositor estava a punt de fer vuitanta-quatre anys, no feia tant que havia acabat el (segons les seves paraules) “més terrible període de la historia de la humanitat” i ell encara estava sota sospita d'haver-hi col·laborat. Feia uns mesos que havia tornat d'un viatge a Anglaterra durant el qual amb ajuda d'amics com Thomas Beechan havia aconseguit rehabilitar la seva imatge, i el juny d'aquell mateix any se'l va classificar com a innocent al seu judici de desnazificació; a primers de 1949 va tornar a casa seva, a Garmish-Partenkirchen, on va morir el 6 de setembre. Va ser durant els mesos entre la primavera i la tardor de 1948 que va escriure les seves últimes obres, cinc lieder, tot i que el darrer, Malven, va ser gelosament guardat per la soprano Maria Jeritza, a qui l'havia dedicat [...]
- Anunci guardat amb èxit
Fa unes setmanes vaig assistir com a oient a una de les masterclasses per a duos del LIFE Victoria, el professor va ser el pianista Iain Burnside. Vaig compartir-ne les meves impressions a un article a Núvol però vaig reservar els comentaris més específics sobre el lied pel blog. He reordenat els apunts que vaig prendre i d'entre els diferents temes que es van tractar n'he triat i resumit aquests tres: el poema, la relació del cantant amb el públic i la relació entre el pianista i el cantant.- Anunci guardat amb èxit
La difusió del lied fora de l'entorn alemany va propiciar l'aparició de nous gèneres que en mantenien l'essència (és a dir, cançons per a veu i piano compostes a partir de poemes) però tenien trets culturals propis. Simplificant molt, aquests nous trets venien determinats per l'època en què el nou gènere començava a desenvolupar-se, l'existència d'una poesia consolidada en la llengua pròpia i la incorporació de la tradició musical. Ho hem anat veient setmana a setmana: cançó francesa, anglesa, catalana, russa, nordamericana... Avui escoltarem per primer cop cançó argentina.- Anunci guardat amb èxit
No he sentit mai que l'expressió “one-hit wonder”, utilitzada a la música pop per descriure un cantant o un grup que és molt conegut per un únic èxit, s'apliqui als compositors de clàssica, però si fos el cas Emmanuel Chabrier seria un compositor one-hit wonder. Perquè, a veure, vosaltres sentiu aquest nom i què us ve al cap? “EspañadeChabrier”, així, tot seguit, com si fos un únic mot, i res més. I prou greu que li sabia al compositor saber-se conegut només per aquesta obra, com li sabia greu a Ravel que el seu Bolero fos tan cèlebre (ell no seria un one-hit wonder, però “BolerodeRavel” també surt tot seguit).- Anunci guardat amb èxit
Recordeu les cireres? Fa dues setmanes escoltàvem Ständchen d'Strauss i avui n'escoltarem una cirera, Ständchen de Schubert; si en altres ocasions una cançó em porta a una altra pel que tenen en comú, aquest cop us vull cridar l'atenció sobre el que les diferencia: totes dues són serenates, però l'ànim dels dos enamorats és tan diferent!
El nostre lied d'avui és tan conegut que fins i tot els menys aficionats entre vosaltres, benvolguts lectors, l'haureu escoltat algun cop. Tan conegut que sovint oblidem que Schubert té una altra serenata, Ständchen, D889, a partir d'un text de Shakespeare que és un lied encantador. Però bé, això serà un altre dia, avui parlem [...]
Sèries
