Algunos textos de este Libro de viaje de Krenek hacen alusión a cuestiones triviales, como las referidas a las incomodidades del turismo, que hacen sonreír al oyente por su plena actualidad; no falta la crítica, la ironía o el desenfado, ni comentarios sobre el clima, elogios a la bebida, cambios de humor, reflexiones filosóficas, comentarios costumbristas... incluso la premonición de lo que estaba por llegar en Alemania cuando en el Lied titulado Politik (Política), Krenek hace un trágico llamamiento: "Ihr Bruder, schickt den blutigen Hanswurst endlich heim, beendet die Todesmaskerade, denn es ist genug jetzt!" (¡Hermanos, enviad de una vez por todas al sangriento payaso a casa, terminad con esta mascarada mortal, porque ya es suficiente!). Parece claro a qué "sangriento payaso" se refería Krenek cuando compuso este ciclo en 1929, pocos años antes de su exilio [...]
Fa no gaire se celebrava el bicentenari de Gretchen am Spinnrade, considerat el primer lied romàntic; Schubert el va compondre el 19 d'octubre de 1814 i aquesta data ha quedat simbòlicament com la de neixement del gènere. Un any i mig després, l'abril de 1816, Beethoven acabava el que es considera el primer cicle de lied rellevant, An die ferne Geliebte. Els lieder de Beethoven, com els de Haydn i Mozart, se solen considerar clàssics i així ens trobem que una obra important d'un gènere romàntic és clàssica. No crec que ens haguem d'amoïnar gaire per aquesta aparent contradicció, els moviments culturals no entenen de calendaris, les seves fronteres es desdibuixen i els artistes fronterers van i vénen entre estils. Si ho comento és perquè algun cop he notat que el nom de Beethoven associat al lied fa mandra, com si no ser clarament romàntic li tragués mèrit o bellesa [...]
Després del 2013, Any Wagner i Any Britten, i el 2014, Any Strauss, arriba el 2015, Any Sibelius i Any Schubert. Dedicarem alguna entrada a Sibelius, que ja va tocant, aprofitant el 150è aniversari del seu naixement però sobretot (sorpresa!) ens dedicarem a Schubert. No commemorem cap aniversari rodó del seu naixement o la seva mort sinó el bicentenari del seu "any dels miracles", el 1815, l'any que va compondre gairebé cent-cinquanta lieder. Vam començar les celebracions al novembre escoltant un d'aquests lieder, dels pocs coneguts, Furcht der Geliebten; avui n'escoltarem un dels més coneguts, Wandrers Nachtlied I (Cançó nocturna del caminant I)
El primer que faig quan comença la temporada al setembre i estreno la llibreta del blog és fer-me un calendari i marcar les entrades que ja tinc pensades: Nadal, Sant Jordi, Pasqua, etc. Aquest any, a més, com que estava tan contenta per la temporada de lied prevista a Barcelona, vaig anotar algunes entrades "entorn el recital de XX". Per a la setmana vinent tenia apuntat parlar de Poulenc, que era, dels compositors inclosos en el programa del recital de Simon Keenlyside al Gran Teatre del Liceu, el que menys havia tractat.
Heu vist quanta canalla tenim avui? Han vingut a passar amb nosaltres la nit de Reis. A cadascuna de les onze fotos hi ha un nen o una nena que ja ens han visitat abans al blog, com a adults, per il·lustrar musicalment les entrades. Sabeu qui són? Penso que la majoria es reconeixen bé però, és clar, jo tinc informació privilegiada. Un donaré algunes pistes per si de cas.