Mateix poema, una altra cançó (XII)

Fa unes setmanes, quan preparava els articles de Nadal, em vaig topar amb un lied de Joseph Marx anomenat Marienlied. En aquell moment el títol no em va dir res, però quan me'l vaig tornar a trobar amb aquest títol, Marienlied (Ich sehe dich), em va venir al cap una música amb aquestes paraules. És clar, aquest lied estava compost a partir del mateix poema que Geistliches Lied (Marie), el líed de Franz Schubert que havia recordat.

El poema, que comença amb el vers “Ich sehe dich in tausend Bildern”, és de Friedrich von Hardenberg, Novalis, d'un recull de quinze poemes publicat pòstumament el 1802 anomenat Geistliche Lieder. A més de la versió de Schubert n'hem escoltat la de Max Reger, i aquesta setmana us en proposo la de Joseph Marx, pràcticament coetània de l'anterior: si la de Reger és del 1907, la de Marx és del 1909. Es va publicar l'any següent amb el número 17 dins del primer volum de Lieder und Gesänge, en la versió per a veu i piano, però llavors ja n'havia fet una versió amb orgue. Anys més tard va orquestrar Marienlied; no us puc precisar en quin any, però tenim una referència: la soprano Elisabeth Schumann, que sembla que estava enamorada d'aquesta cançó, la va enregistrar amb l'orquestra de l'Òpera Estatal de Viena el 1928.

Quan us parlava del poema de Novalis, us deia que els versos es mouen entre l'esfera sacra i la profana: l'obra d'aquest poeta mort als vint-i-un anys està marcada pel misticisme i per la mort de la seva promesa Sophie von Kühn, fins al punt que sembla que la jove es converteix en l'objecte de la seva religiositat. Us comentava també llavors que s'havia parlat molt del caràcter sacre o profà del lied de Schubert: hi havia qui el trobava clarament religiós, i qui s'inclinava més per l'opció mundana. Per a mi, és la interpretació la que inclina la balança cap a una banda o cap a l'altra. En el cas de Reger no hi ha lloc per al dubte, ell va voler que fos una cançó religiosa, un himne per cantar a l'església.

I en el cas de Marx? El fet que preparés una versió per a veu i orgue ens fa pensar que ell també la concebia com a cançó religiosa, però quan l'escolto orquestrada no ho tinc tan clar; jutgeu vosaltres mateixos, amb la interpretació de Juliane Banse i l'orquestra de la Ràdio de Múnic dirigida per Sebastian Weigle. Si m'apureu, la primera estrofa podria inclinar-se cap a l'espiritualitat, però la segona la sento molt d'aquest món. I, potser, el violí que tanca la cançó la retorna a l'àmbit espiritual. Tot això sense perdre de vista que al repertori liederístic no hi falten les cançons d'amor terrenal tan contemplatiu que fàcilment passarien per cançons religioses.

Per si teniu dubtes, i no sé si per acabar-los d'esvanir o per augmentar-los, tornarem a aquest poema amb algunes cançons més.