A començament del segle XX, un noi convida una noia a jugar jocs de criatures, jocs que fan revolar les faldilles, que afavoreixen que els cossos es freguin com per atzar i que permeten encontres fugaços en llocs amagats. Això és el que explica Joan Salvat Papasseit en el seu poema Platxèria, i els seus versos fan que ens ho imaginem com si fos l'escena d'una pel·lícula, igual com ens imaginem el somriure entremaliat del noi i la seva delicadesa. És [...]

Alfred Edward Housman és un dels poetes anglesos més llegits; almenys, ho va ser durant la primera meitat del segle XX. També és un dels poetes més musicats, s'han compost centenars de cançons a partir de pràcticament tots els poemes, seixanta-tres, que formen la col·lecció A Shropshire Lad. Aquesta col·lecció, publicada per Housman el 1896, va començar a fer-se coneguda [...]

Fa un temps escoltàvem un dels lieder que va compondre Franz Schubert amb poema de Friedrich von Hardenberg, Novalis, un que començava amb el vers "Ich sehe dich in tausend Bildern". D'aquell lied, conegut com a Geistliches Lied o Maria, dèiem que era difícil especificar si era sacre o profà, els musicòlegs no acaben de posar-s'hi d'acord.

El poema d'aquesta setmana comença amb el vers “Aus der Heimat hinten den Blitzen rot” [Des de casa, darrere dels llampecs vermells], és de Joseph von Eichendorff, i el coneixem sobretot gràcies a un lied de Robert Schumann, In der Fremde, que obre el Liederkreis, op. 39. És un poema que traspua romanticisme, com tot el cicle: el sentiment de no pertànyer enlloc, l'amenaça [...]