En aquest article us vull parlar de dos llibres: un que s'ha publicat recentment i un que no es va arribar a publicar mai. Tots dos ens interessen perquè giren entorn de Franz Schubert; per això he esperat per parlar-ne fins a aquesta setmana, que commemorem 194 anys de la seva mort. Com cada any, el recordem i li donem gràcies infinites per la seva música.

Quan el senyor Félix José de Montes y Galloso va morir prematurament, la seva família (vídua i quatre fills) va quedar en una situació econòmica difícil. Per mirar d'alleujar una mica el problema, la mare va prendre una decisió que no era estranya a l'època: enviar un dels fills a estudiar intern al seminari, així tenia una criatura menys per alimentar i vestir, alhora que li proporcionava una educació que anava molt més enllà [...]

De vegades, una interpretació d'una cançó fa que ens hi aturem i la redescobrim. Hi ha alguna cosa que és diferent, detalls que en altres versions no hi sentim; de vegades més evidents, com tempi poc comuns, o potser més intangibles: un accent en una paraula, un color, una nota del piano… I és d'això que us volia parlar avui, d'una cançó redescoberta a partir d'una interpretació diferent.

Un lector del blog, en P., em va demanar fa uns dies si no tindríem un "halloween-lied". Em va fer gràcia, no hi havia pensat, però... per què no? D'històries d'ànimes, de fantasmes i d'éssers d'altres mons no en falten, al repertori. Així que avui tenim una història de terror.

"Per què [a les cançons] la veu hauria d'estar sempre acompanyada pel piano? Penso que si combinem la veu amb altres instruments, ens obrim a oportunitats fantàstiques." Això ho deia Ralph Vaughan Williams el 1940, quan feia molts anys que no escrivia cançons. Sembla que el piano era un instrument que no li agradava especialment, i ja en aquell temps durant el qual havia escrit la major part de les seves cançons, abans de la Gran Guerra, havia fet [...]