[...] David Hurwitz comença dient que allà on diu "el problema del lied" hauria de dir "el meu problema amb el lied", i confessa que és un gènere que no li agrada (es refereix al lied, a la mélodie, etc.) Fins aquí, tot normal; a la majoria d'aficionats a la música clàssica no li agrada el lied, prou que ho sabem. Diu que prefereix escoltar cançons contemporànies; fins aquí, tot normal, també. Però llavors diu, i cito tan literalment com puc, que "no té cap raó per escoltar cançons clàssiques perquè no són millors [...]

A l'article de la setmana passada us deia que aquesta començaríem la nova temporada, i el cert és que, estrictament parlant, i per seguir la tradició, hauria de començar la setmana vinent, el primer dimecres de setembre. No és que tingui gaire importància, però la qüestió és que estic escrivint aquestes línies en plena Schubertíada, amb el cap ple de música i sense gaire temps per centrar-me. Espero que no us importarà que, una setmana més, publiqui una entrada breu.

Imaginem un bonic poble de l'Empordà en aquella època en què començaven a valorar-se els beneficis dels banys de mar. Imaginem que aquell poble, que té un port molt actiu, disposa també d'una àgil connexió ferroviària amb Girona. Imaginem, finalment, que aquest poble té una important indústria que afavoreix les relacions amb bona part d'Europa. Tot plegat ens porta a una vila pròspera, amb un continu anar i venir de gent, ja siguin turistes pioners que hi van a gaudir d'uns dies de [...]

Si us dic que el poema del lied d'aquesta setmana el va escriure un monjo cistercenc potser pensareu que es tracta d'un poema de caràcter religiós o contemplatiu, però en realitat es tracta d'un poema amorós i terrenal. Sembla que el nostre monjo, Cristóbal de Castillejo, es va lliurar al que antigament es deia "una vida dissoluta" (aquesta expressió sempre em fa pensar en Don Giovanni) [...]

Francis Poulenc va compondre el cicle Fiançailles pour rire tot just després del començament de la Segona Guerra Mundial, i ho va fer perquè hi havia guerra. Ell mateix ho explicava així: "Sense la guerra no hauria escrit mai aquest cicle, sens dubte. M'apresso a explicar-me per fer-me perdonar el que, a primera vista, aquesta expressió tingui de paradoxal. He compost Fiançailles pour rire per pensar en Louise de Vilmorin, tancada en el seu castell d'Hongria per Déu sap quant de temps. Aquesta és [...]