Vaig sentir a parlar per primera vegada de Komitas fa anys, a un programa de Catalunya Música; les cançons s'anaven alternant amb el relat de la seva vida. Les cançons em van agradar, i la seva tragèdia (que és la tragèdia del poble armeni) em va impressionar, fins al punt que recordo perfectament per on passava amb el cotxe mentre l'escoltava.

L'abril del 1936 es va celebrar a Barcelona el XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. Va ser una de les últimes expressions d'una època joiosament fèrtil, pel que fa a la vida cultural, abans que un cop d'estat ho arruïnés tot (i tot és tot, no només la cultura, com bé sabeu). Des d'un punt de vista musical, el Festival es recorda especialment [...]

Entre les efemèrides musicals d'aquest 2025 que tot just hem encetat n'hi ha una que el món del lied (i espero que no només) celebrarà àmpliament: el centenari del naixement de Dietrich Fischer-Dieskau. Un gran baríton, sí, però, sobretot, una personalitat sense la qual no s'entendria el gènere a la segona meitat del segle XX (la difusió, la recepció, i fins i tot la creació). I he volgut [...]

Mirem els nens els dies de Nadal, la il·lusió, les rialles, la innocència, els ulls que ho miren tot per engolir-ho tot... I, en algun moment, recordem enyorats aquell temps que els nens érem nosaltres, oi? Doncs d'això parla el poema d'aquesta setmana, de la poeta austríaca Christiane Rosalia Frideriks, que signava les seves obres com Ada Christen.