Mirem els nens els dies de Nadal, la il·lusió, les rialles, la innocència, els ulls que ho miren tot per engolir-ho tot... I, en algun moment, recordem enyorats aquell temps que els nens érem nosaltres, oi? Doncs d'això parla el poema d'aquesta setmana, de la poeta austríaca Christiane Rosalia Frideriks, que signava les seves obres com Ada Christen.

De Natzaret a Betlem hi ha uns 120 km que Josep i Maria van fer a peu. Potser, a estones, Maria anava a lloms del ruc que portava la càrrega necessària per al viatge (un ruc que Lluc no anomena, però que és lògic que duguessin i forma part de l'imaginari col·lectiu). Així i tot, era un viatge molt dur per a una dona a punt de parir.

El 4 de setembre passat se celebrava el 200 aniversari del naixement d'Anton Bruckner, una efemèride que per aquestes contrades ha passat pràcticament inadvertida. Sí, hi ha hagut alguns concerts i alguns mitjans que l'han recordat, però poca cosa més. I trobo que és una llàstima, perquè penso que un Any Bruckner hauria anat molt bé per difondre la seva obra.

La setmana passada parlàvem de la interpretació dels somnis com a camí cap al guariment de les malalties de l'ànima, i de la tretzena cançó de Dichterliebe, Ich hab' im Traum geweinet. En aquesta cançó, recordem-ho, el poeta somia tres cops, i tots tres cops plora tant durant el somni com en despertar. A l'última estrofa somia que ella encara n'està, d'ell, i és quan plora més [...]

La interpretació dels somnis és una pràctica mil·lenària; els somnis sovint ens desconcerten i totes les cultures han tingut l'afany de donar-hi un significat. Sovint s'han interpretat com a missatges dels déus: ara que ve Nadal, recordem que Josep va ser alertat per Déu en un somni que havia d'agafar la família fugir per evitar la bogeria d'Herodes. Els missatges, però, poques vegades són [...]