Aquesta regressió a la infantesa ve a tomb perquè Rheinlegendchen, el lied de Mahler que escoltarem aquesta setmana, també és un conte i té un element en comú amb el que us explicava; per a mi sempre van junts. La narradora de la cançó, una camperola, troba a faltar el seu estimat, que és al servei del rei. La noia té un anell i pensa a llençar-lo al riu: l'anell arribarà al mar, se l'empassarà un peix, el peix acabarà a la taula del rei, el rei trobarà l'anell, l'estimat el reconeixerà i anirà a retornar-li l'anell a la noia. Trobeu que és una estratègia complicada? Coses més estranyes han tingut èxit. L'element que tots dos contes tenen en comú és l'anell, la princesa també farà servir l'anell per cridar l'atenció d'un rei a taula. En aquest cas la noia no deixa les coses a l'atzar i ella mateixa forneja un pastís i hi fica l'anell perquè el rei el trobi.
Al seu llibre Erinnerungen an Gustav Mahler, Natalie Bauer-Lechner explica que ella sempre volia saber com componia Mahler i que ell s'impacientava perquè no era gens fàcil d'explicar. Gràcies a la curiositat de Frau Bauer-Lechner sabem com va anar que compongués Rheinegendchen:
No afegiré gaire cosa més sobre la cançó perquè millor que el compositor no l'explicaré... Em sap greu esmenar-lo però es va equivocar respecte l'acceptació dels aficionats, Rheinlegendchen és una dels lieder Wunderhorn més estimats ja des del dia de l'estrena: va agradar tant que van haver de bisar-la. I la veritat, no m'estranya gens. Amb el seu títol provisional Mahler ressaltava el caràcter de danza de la cançó, el ländler que feia servir tan sovint, però sent com ell diu una cançó d'aire popular té alhora una sofisticació que ens fa pensar en el cosí germà urbanita del ländler, el vals vienès. És un lied molt especial.
Espero que us agradi aquest petit conte que us cantarà Sarah Connolly acompañada per l'Orquestra dels Camps Elisis dirigida per Philippe Herreweghe.
Bald gras ich am Neckar,
Bald gras ich am Rhein,
Bald hab ich ein Schätzel,
Bald bin ich allein.
Was hilft mir das Grasen,
Wenn d’Sichel nicht schneidt,
Was hilft mir ein Schätzel,
Wenn’s bei mir nicht bleibt.
So soll ich denn grasen
Am Neckar, am Rhein,
So werf ich mein goldenes
Ringlein hinein.
Es fließet im Neckar
Und fließet im Rhein,
Soll schwimmen hinunter
Ins Meer tief hinein.
Und schwimmt es das Ringlein,
So frißt es ein Fisch,
Das Fischlein soll kommen
Aufs Königs sein Tisch.
Der König tät fragen,
Wems Ringlein sollt sein?
Da tät mein Schatz sagen,
Das Ringlein g’hört mein.
Mein Schätzlein tät springen,
Berg auf und Berg ein,
Tät mir wiedrum bringen
Das Goldringlein fein.
Kannst grasen am Neckar,
Kannst grasen am Rhein,
Wirf du mir nur immer
Dein Ringlein hinein.
Aviat segaré prop del Neckar,
aviag segaré prop del Rin,
aviat tindré un estimat,
aviat seré sola.
Què en faig, de la sega,
si la falç no talla,
què en faig, d'un estimat
si no s'està amb mi.
Així que aniré a segar
prop del Neckar, prop del Rin,
i llençaré al riu
el meu anellet d'or.
Baixarà pel Neckar,
baixarà pel Rin,
i nedarà lluny
fins al profund mar.
I l'anellet nedarà
i se l'empassarà un peix,
el peixet arribarà
a la taula del rei.
El rei es preguntarà,
de qui deu ser aquell anellet?
Llavors el meu estimat dirà:
l'anellet és meu.
El meu estimat s'apressarà
per turons i muntanyes,
per tornar-me
l'anellet d'or.
Podràs segar prop del Neckar,
podràs segar prop del Rin,
sempre que només llencis
el meu anellet.
Comments powered by CComment