Cançó de la setmana: Der Wanderer, D. 489 (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
Este lied, fue compuesto por Franz Schubert en octubre del año 1816 para voz y piano. Fue publicado por encargo de Cappi y Diabelli el 29 de mayo de 1821. Dedicado "con respeto" a Johamm Ladislaus von Pyrker, Patriarca de Venecia. El poema fue escrito por Georg Philipp Schmidt von Lübeck y pertenece al Op.4, agrupado en tres lieder: Der Wanderer, D.493, Morgenlied, D.685 (con poema de Zacharias Werner) y Wandrers Nachtlied I, D.224 (con poema de Johann Wolfgang von Goethe).
Hans Hotter. Lo escuché en vivo por primera vez en el teatro Colón en 1962. Cantó el Gran Inquisidor en el Don Carlo de Verdi y los tres Wotan del Anillo wagneriano junto a Birgit Nilsson y Gré Brouwenstijn (ese era el nivel del Colón entonces).
Tinc un amic que diu que el Romanticisme va fer molt de mal i que encara en patim les conseqüències. Puc estar d'acord amb ell en algunes coses; per exemple, som al segle XXI i encara arrosseguem determinats tics que no són més que distorsions de l'original, com ara el mateix adjectiu “romàntic”; el seu significat actual té poc a veure amb el que havia significat. L'hem buidat tant del seu sentit inicial que oblidem que el Romanticisme va ser un moviment revolucionari, una reacció a la Il·lustració. Com al meu amic, la Il·lustració em sembla un període fascinant: estripar l'antic règim i posar les bases de la modernitat, els avenços científics i socials, la raó convertida en la llum que acabarà amb la foscor, el coneixement com a camí cap a la felicitat... Què podia sortir malament? Posem que la seva fe en la raó era excessiva i la rigidesa kantiana podia arribar a ser bastant [...]
Tercera entrada de la sèrie escrita pels estudiants del Màster en Lied de l'ESMUC, com a treball del mòdul Literatura del gènere. Repertori del lied alemany, impartit per la pianista Viviana Salisi. Aquesta setmana la Susanna Puig ens presenta un altre gran lied, Waldesgespräch, que escoltarem en la versió de Dietrich Fischer-Dieskau i Gerald Moore. Moltes gràcies, Susanna!
Quan preparava l'abecedari de Liederabend em vaig trobar que tenia dos mots per a una lletra, i no podia renunciar a cap dels dos. Què pots fer quan el pianista que vols que representi els d'abans i el que vols que representi els d'ara comparteixen inicial? Només una cosa: trencar les regles del joc i triar-les totes dues. Prescindir-ne d'una no era una opció, així que la lletra M és per a Gerald Moore i Malcolm Martineau.
I d'idil·li. No d'idil·li entès en la seva accepció original, "gènere poètic que descriu la vida rústica, els amors dels pastors, en una perspectiva de felicitat ideal" sinó en la més moderna d'història d'amor en sentit ampli. No fa gaire em vaig adonar que us havia explicat amb més o menys detall unes quantes històries d'amor relacionades bé amb un poeta, bé amb un compositor, bé amb tots dos; una mena de crònica rosa involuntària del lied prou extensa com per merèixer una lletra a l'alfabet de Liederabend.
Tornem a la normalitat després de les tres entrades nadalenques amb una autora convidada, Isabel Villagar. La Isabel és professora de cant i responsable del blog La brújula del canto, i ens dona unes pautes sobre com iniciar els estudiants de cant en la cançó.
Arribem al final de les entrades dedicades a la SV16, avui parlarem del darrer recital de lied d'enguany. Serà el 2 de setembre i tindrà Anna Lucia Richter i Michael Gees com a protagonistes. El programa està totalment dedicat a Schubert (l'únic, juntament amb La bella molinera de Peter Mauro i Helmut Deutsch). Repassem les cançons del programa que hem escoltat fins ara a Liederabend?
Avui us presentaré breument dos recitals més de la SV16, començant pel segon que faran Juliane Banse i Wolfram Rieger, als quals s'hi afegirà el baríton Adrian Eröd; serà el 20 d'agost. La primera part estarà dedicada sobretot a duos de Schumann i Mendelssohn i inclourà també alguns lieder per a una sola veu de tots dos compositors. A la segona part escoltarem una selecció d'un recull que, tot i que no inclou duos, el solen cantar dos cantants, un home i una dona. Es tracta de l'Italianisches Liederbuch, d'Hugo Wolf, una obra que encara no hem estrenat a Liederabend i que ja tinc apuntada a la llibreta del curs vinent per presentar-la com cal. D'aquest segon recital només n'hem escoltat tres lieder, tots tres de Schumann.
Molts de vosaltres coneixereu la Isabel Villagar, professora de cant, a través del seu blog La brújula del canto. La Isabel em va proposar fa uns mesos de fer una col·laboració, una minisèrie d'entrades a Liederabend que ella enllaçaria a La brújula del canto. Els seus lectors tenen interessos molt diversos, ja que ella toca molts temes relacionats amb la veu, no només cantada, i quan parla de cant no necessàriament és líric. Els lectors de Liederabend són tot el contrari, aquí tenim lectors molt especialitzats, i es tractava de trobar assumptes que poguessin interessar als seguidors de tots dos webs.
Al seu assaig Inside the Whale (1940), George Orwell diu:"Entre la gent que era adolescent als anys que van del 1910 al 1925, Housman va tenir una influència enorme que avui no és fàcil d'entendre. El 1920, quan jo tenia uns disset anys, em sabia de memòria probablement el Shropshire Lad sencer." Aquesta cita ens parla de la popularitat d'A Shropshire Lad, un volum de poesia publicat per Alfred Edward Housman el 1896. Housman no es considerava poeta; era un erudit, un home dedicat a la investigació en llengües clàssiques, però els anys anteriors havien estat durs per a ell i això l'havia impulsat a escriure aquesta col·lecció de poemes que parla de solitud, pèrdua, amors infeliços i morts prematures, tot això evocant un paisatge i una forma de vida idealitzades, una mena de paradís perdut.
