Liederabend - Schubert Lied - Herrn Josef Spaun, Assessor in Linz

El nom de Josef von Spaun ha aparegut diverses vegades en aquest blog. Una, com a autor d'un únic poema musicat per Schubert, Der Jüngling und der Tod; totes com a amic del compositor. Com hem explicat algun cop, es van conèixer a escola, a l'Stadtkonvikt. En aquest internat preparatori per a la universitat estudiaven els fills de les famílies benestants i també, becats, els nens del cor imperial, fins i tot després que els canviés la veu si el seu rendiment acadèmic era bo. Així va ser com Franz Schubert va ingressar l'octubre de 1808 a una escola d'elit que quedava fora de l'abast de la resta de nens del seu entorn. L'internat tenia una orquestra a la qual només accedien els alumnes més ben dotats per a la música i allà, compartint faristol, es van conèixer Franz, d'onze anys, i Josef, a punt de fer els vint i d'acabar els seus estudis.

Josef va agafar molt d'afecte a aquell nen tímid i seriós que s'estimava la música amb tanta passió com ell i era, no tenia problema en admetre-ho, molt millor músic que ell. En aquells primers anys l'encoratjava a compondre, s'encarregava que tingués paper per escriure-hi la seva música (no ens fem idea de com era de car el paper!) i el va dur a les seves primeres funcions d'òpera; més endavant, va servir-se dels seus contactes per a difondre la seva música. Sempre, conscient de la importància que tenia per a Franz l'amistat, li va presentar aquells amics que pensava que podien ser-ho de tots dos.

Aquella amistat va durar fins a la mort de Franz, però durant uns anys van estar distanciats físicament. La tardor de 1821, Josef va marxar de Viena per anar a treballar a Linz, la seva ciutat natal, i no hi va tornar fins el 1826. Durant aquells anys, tots dos amics es van trobar de manera esporàdica i van mantenir el contacte per carta.

El gener de 1822 tot just feia unes setmanes que Spaun havia marxat; els seus amics el trobaven a faltar i li escrivien cartes a les quals ell no responia amb la rapidesa que haguessin volgut; encara devia estar instal·lant-se i no devia tenir gaire temps per complaure els seus impacients amics. Llavors ells van reclamar la seva atenció d'una manera molt original i, alhora, molt pròpia d'aquell grup: li van escriure una cançó. Matthäus von Collin, cosí de Spaun, va escriure'n la lletra i Franz Schubert la música. El lied, Herrn Josef Spaun, Assessor in Linz, és una mostra del bon humor que compartia el grup i de la destresa de Schubert component a l'estil italià.

Ell havia triat compondre en la seva llengua, lied i també òpera, per una qüestió de convenciment personal. Com Weber, que aquella mateixa tardor havia estrenat a Viena Der Freischütz, volia seguir el camí que havien iniciat Mozart i Beethoven. Però el que predominava llavors a Viena era l'òpera italiana; de fet, acabava d'arribar-hi l'empresari Barbaja des de Nàpols, i aquell mateix 1822 va convidar Rossini a Viena. Com us podeu imaginar, allò va ser una bogeria operística. No sé fins a quin punt Barbaja era conscient que el seu fitxatge era una maniobra de les autoritats per fer desaparèixer del teatre l'òpera alemanya; tampoc sé si Schubert era conscient que allò era el final de la seva carrera operística. La qüestió és que a Schubert, com a espectador, li agradava molt l'òpera italiana, i, com a compositor, en coneixia tots els secrets (recordem, que havia estat un dels alumnes predilectes d'Antonio Salieri).

No us imagineu Schubert, Collin i d'altres amics rient i pensant com li farien arribar els seus laments a Spaun perquè fossin efectius? La carta a l'amic va prendre forma de recitatiu i ària al més pur estil italià, però en alemany. El text parodia els libretti de l'època, amb les habituals hipèrboles; la música d'aquesta peça que els autors van subtitular Musikalischer Schwank, “Sainet musical”, no es queda enrere, és pràcticament una escena di bravura. Espero que Spaun corregués a escriure els amics abandonats després de rebre aquesta queixa tan elaborada!

Aquesta divertida broma musical s'escolta molt poc als recitals; avui us en parlo perquè la interpretaran Natalia Labourdette i Anastasia Timofeeva demà dijous a L'Auditori, dins del cicle Schubert Lied, espero que per poc que pugueu no us perdreu el recital. Per anar fent boca, nosaltres escoltarem Herrn Josef Spaun, Assessor in Linz (conegut també per un nom més breu, Epistel) interpretada per Janet Baker i Gerald Moore.

Herrn Josef Spaun, Assessor in Linz

Recitativo
Und nimmer schreibst du?
Bleibest uns verloren,
Ein starr Verstummter,
Nun für ew’ge Zeit?
Vielleicht, weil neue Freunde du erkoren?
Wardst du Assessor denn am Tisch so breit,
Woran beim Aktenstoss seufzt Langeweile,
Um abzusterben aller Freudigkeit?
Doch nein, nur wir sind’s.
Nur uns ward zuteile
Dies Schweigen, dies Verstummen und Vergessen.
Armut und Not selbst an der kleinsten Zeile!
Für jeden bist du schriftkarg nicht gesessen;
Für manchen kamen Briefe angeflogen,
Und nach der Elle hast du sie gemessen;
Doch uns, Barbar, hast du dein Herz entzogen!

Aria
Schwingt euch kühn, zu bange Klagen,
Aus empörter Brust hervor,
Und, von Melodien getragen,
Wagt euch an des fernen Ohr!
Was er immer mag erwidern,
Dieses hier saget doch:
„Zwar vergessen, jenes Biedern
Denken wir in Liebe noch!“

Recitatiu
I tu mai escrius?
Quedaràs perdut per a nosaltres,
amb el teu silenci entossudit,
per a sempre més?
Potser perquè has trobat nous amics?
Tens a la teva oficina una taula tan gran
que sospires avorrit, davant les actes,
que et priven de qualsevol alegria?
Però no, som nosaltres!
Només nosaltres hem de sofrir
aquest silenci, aquest mutisme, aquest oblit.
Indigència i misèria, ni la més petita línia!
Però no per a tothom has estat tan mesquí en escriure:
per a alguns, varen venir cartes volant,
i els has mesurat per vares;
però a nosaltres, bàrbar, ens has retirat el teu cor!

Ària
Aixequeu-vos atrevides, receloses queixes
d’aquest pit indignat
i, suportades per melodies,
arrisqueu-vos fins a les seves orelles!
I contesti el que contesti
digueu-li, però, això:
“Mal que oblidats, recordem encara
amb amor aquell home honrat!”

(traducció de Manuel Capdevila i Font)

Com sempre, us deixo aquí els altres lieder d'aquest concert que hem escoltat fins ara, per si els voleu repassar abans d'anar a L'Auditori: