Schubert Lied: Geistliches Lied (Marie)

Quan comença aquesta història, Friedrich von Hardenberg té vint-i-dos anys. És un jove de família noble, extremadament intel·ligent i sensible, apassionat per la literatura, la filosofia i la ciència. Ha completat quatre anys d'universitat i es guanya la vida com a aprenent d'un administrador, preparant-se per dirigir les mines de sal que gestiona el seu pare (nobles, però treballadors), mentre escriu i estudia incansablement. És llavors quan coneix l'altra protagonista de la història, Sophie von Kühn, de dotze anys. Segons els testimonis, la nena no és especialment espavilada, ni especialment bonica, ni especialment res, és una criatura normal i corrent, però captiva Friedrich de tal manera que aquell mateix dia escriu al seu germà Erasmus: “en un quart d'hora he decidit sobre la meva vida”. Quatre mesos més tard, el 17 de març de 1795, Sophie fa tretze anys i la parella es promet. El prometatge no es fa públic; només n'estan al cas les respectives famílies, perquè la noia és desacostumadament jove fins i tot per als usos de l'època.

Friedrich adorava Sophie, la seva musa. El seu anell de prometatge duia el seu retrat i una inscripció que deia: Sophie sey mein Schuz Geist (“Sophie, sigues el meu esperit protector”). Legalment, la parella s'hagués pogut casar un any més tard, en fer ella els catorze, però ni tan sols s'ho van poder plantejar; el novembre de 1975, Sophie va emmalaltir greument de tuberculosi; se li va estendre als ossos i la pobre criatura va patir tres operacions importants en dos mesos (esgarrifa pensar que en aquella època els pacients estaven conscients mentre els operaven, el làudan a penes devia atenuar el dolor insuportable) per mirar de salvar-li la vida. Tot debades; la nena va morir dos dies després de fer quinze anys. Aquesta mort va marcar l'obra de Friedrich; la seva tendència al misticisme es va aguditzar i Sophie, definitivament idealitzada, es confonia sovint en els seus escrits amb l'objecte de la seva religiositat. L'obra anava per una banda i la vida per un altre, perquè el jove es va tornar a prometre en matrimoni de seguida, l'any següent de la mort de Sophie. Aquest casament tampoc no va tenir lloc; el promès va morir tres anys després, el 1801, amb vint-i-vuit anys, també de tuberculosi.

Aquell 1798 que es prometia per segon cop va ser també l'any que Friedrich von Hardenberg va començar a fer servir el pseudònim pel qual el coneixem avui: Novalis. La seva obra no es va acabar de publicar fins a mitjan de segle XX, però els pocs escrits que es van publicar en vida seva i poc després de la seva mort van ser prou per consagrar-lo com una de les figures més importants del Romanticisme alemany. Un dels seus primers editors va ser Ludwig Tieck (a qui coneixem aquí com a autor de Die schöne Magelone) i una de les primeres obres publicades, el 1802, Geistliche Lieder (Cançons sacres), un recull de quinze poemes de temàtica religiosa.

Schubert va compondre el maig de 1819 cinc lieder a partir d'aquests poemes, tots cinc catalogats amb el mateix títol, Geistliches Lied; molt pràctic per identificar-los. El que escoltarem avui és el primer, el D. 658, que durant un temps es va conèixer com a Marie i que es correspon amb l'últim poema de la col·lecció de Novalis, escrit el 1799. És un lied molt breu, en principi una pregària a la Mare de Déu, però hem de tenir en compte la història de Friedrich i Sophie: a qui s'adreça el poeta? Hi ha experts que donen per fet que la imatge de Sophie i la de la Mare de Déu se superposen.

I el lied? Desconec si Schubert coneixia la biografia de Novalis, però hi ha qui diu que és una obra religiosa i hi ha qui diu que és una obra profana. La qüestió és que els pocs enregistraments que existeixen d'aquest lied estan cantats per dones, tots excepte un. Això apunta cap a la cançó religiosa; no està escrit enlloc que la pregària sigui cosa de dones, però sí que és cert que la veu de soprano, amb la seva capacitat d'enlairar-se, s'associa habitualment amb qüestions també elevades. A tall d'exemple, la versió que comparteixo amb vosaltres, la de Mitsuko Shirai i Harmut Höll, la sento clarament religiosa. L'única versió que conec cantada per un home, que comparteixo també, és la de Dietrich Fischer-Dieskau i Gerald Moore (la prova fefaent que Marie no és una cançó femenina, perquè Fischer-Dieskau no cantava cançons de senyores), i en aquest cas la sento clarament profana. Escolteu-les totes dues, a veure què us sembla; trobo que són realment molt diferents.

Estem parlant d'aquest lied, una petita joia, perquè el podrem sentir diumenge a L'Auditori, al primer concert de la segona temporada del Schubert Lied. Veurem quin enfoc hi donen la mezzosoprano Marie Seidler i el pianista Joseph Middleton! Aquí teniu, com la temporada passada, els enllaços a les entrades que parlen dels lieder inclosos en el seu programa que ja hem escoltat aquí, per si us ve de gust repassar-les.

• Verklärung, D. 59
• Der König in Thule, D. 367
• Gretchen am Spinnrade, D. 118
• Gretchen am Spinnrade, D. 118 (sí, la tenim repetida)
• Abendstern, D. 806
• An den Mond D. 259