[...] Amb els últims ecos de la música de Francisco Ernani Braga encara sonant van pujar Christopher Maltman i Malcolm Martineau a l’escenari per començar el seu recital amb Le Bestiaire ou Cortège d’Orphée de Francis Poulenc, que va musicar sis dels poemes del recull homònim de Guillaume Apollinaire. Feia molt de temps que Maltman no cantava a Barcelona i que no cantava lied i mentre passaven les brevíssimes cançons pensava que [...]
Verdun, les Ardenes, el Marne, el Somme, Ieper, els Dardanels. Quatre anys. Setanta milions de combatents, vuit milions de morts, dos milions de desapareguts, vint-i-dos milions de ferits. Camps de mines. Centenars de quilòmetres de trinxeres en una mar de fang. Diumenge es commemorarà el centenari del final d'una guerra que va dessagnar Europa.
Guillaume Apollinaire va voler allistar-se a l'exèrcit així que va esclatar la guerra, però no el van admetre perquè no era francès (era nascut a Roma i d'origen polonès). Hi va insistir i [...]
El Master en Lied de l'ESMUC ens visita: Die letzten Blumen starben
La primavera del 1851, Robert Schumann va escriure un cicle de set cançons basat en poemes d’una jove escriptora: Elisabeth Kulmann. Un cicle que ens descobreix algunes escenes i vivències de la jove poetessa a través del prisma del compositor alemany.(Article d'Alba Quinquillà, alumna del Màster en Lied de l'ESMUC)
Hem fet la nit
“Un cicle digne de ser comparat amb els grans cicles de lieder alemanys, com el Viatge d'hivern de Schubert o el Dichterliebe de Schumann.” Això és el que deia Alexis Roland-Manuel sobre Tel jour telle nuit (Tal dia tal nit). No acabo de veure les comparacions entre coses tan poc homogènies (cicles en llengües diferents, poemes i cançons separats per un segle), però hi ha pocs dubtes que el cicle de Francis Poulenc és fantàstic i que té elements en comú amb els que esmenta el musicòleg.
La pregària de Maria I d'Escòcia
Gedichte der Königin Maria Stuart és l'últim cicle que va compondre Robert Schumann, el desembre de 1852. També són, com qui diu, els seus darrers lieder; posteriorment, només en va compondre dos més. La història de Maria I d'Escòcia ja havia atret Schiller, que l'any 1800 havia escrit el seu drama Maria Stuart, basada en els darrers dies de la vida de la reina; havia atret també Donizetti, que va compondre el 1835 la seva òpera Maria Stuarda a [...]
SV25anys - Intermezzo
Amb aquesta entrada arribem a la tercera i última de les dedicades als programes de lied de la Schubertíada a Vilabertran. Malcolm Martineau és un dels protagonistes especials d'aquesta edició del festival, amb tres recitals, tots tres aquesta setmana: demà amb Sarah Connolly (en vam parlar la setmana passada), demà passat amb Kate Royal i divendres amb Christoph Prégardien. No us podeu imaginar les ganes que en tinc!.Projecte Schubert Lied a Barcelona
Us explicaré un secret. Com bé sabeu, les paraules de l'abecedari de Liederabend són noms propis que hi han tingut una presència especial, o referències a temes que hem tractat reiteradament. Inicialment, la I estava reservada per al mot incertesa. Hem parlat aquí uns quants cops de la programació de recitals de lied a casa nostra, que des de fa moltes temporades se sosté sobretot per la iniciativa privada, mentre que els equipaments públics el programen de manera més aviat erràtica. Uns anys sí i d'altres no, aquesta temporada dos recitals aquí i un allà i la vinent cap aquí i dos més enllà, de manera que podem gaudir ocasionalment de molt bons recitals però no hi ha cap línia de programació definida i els aficionats vivim instal·lats en la incertesa (sí, la vida de l'aficionat és dura). Vet aquí, però, que vaig saber que la propera temporada les coses començarien a canviar [...]Ofèlia i Brahms
Us proposo un joc: si us dic "dia de Sant Valentí", en què penseu? En el dia dels enamorats? En cinema negre? En Ningú no és perfecte? En Ofèlia? En Ofèlia i Brahms? Si aquesta darrera resposta és la vostra, espero que sigueu conscients que esteu més malalts de lied del que us pensàveu. Benvinguts al club.Efectivament, Johannes Brahms va escriure cinc cançons a partir dels textos que canta Ofèlia a la cinquena escena del quart acte de Hamlet; són les que avui coneixem com a Ophelia-Lieder, WoO22. D'aquest cicle crida l'atenció que no dura més de tres minuts, abans que te n'adonis ja s'ha acabat; aquesta brevetat s'entén millor si es té en compte que, en realitat, Brahms no les va plantejar com a cicle sinó com a música incidental [...]
La cornella
Si alço la vista del paper, veig dos gavians posats a la casa del costat, esperant per si troben res per endrapar. Quan els gavians marxin potser vindran coloms, però no s'hi estaran plegats: els coloms van aprendre fa anys que calia fugir-ne. A casa hi viuen merles, i uns ocellets que no sé què són. Són petits com pardals però més esvelts, més entremaliats i més sorollosos; sempre van en colla. També s'hi acosten tòrtores, però són més prudents. Quan surti al carrer hi veuré coloms, cotorres i pardals, potser alguna garsa, i poca cosa més. Però vet aquí que un dia hi vaig veure un corb. I quan el meu cervell va haver processat aquesta informació em vaig aturar i em vaig tombar. El corb seguia allà, picant per terra, compartint espai en pau i harmonia amb els coloms, i una persona tan astorada com jo li estava fent una fotografia. No sé si els veïns de més amunt reben la visita [...]
