Per preparar la llista de cançons compostes a partir d'un mateix poema que teniu en aquesta pàgina vaig recórrer a la memòria; com que no fa gaire que vaig començar a sistematitzar la sèrie, no tenia altra manera de fer-ho. Però la memòria no és tan fiable com voldria: vaig arribar a l'article sobre Gondelfahrer pensant que hi havia compartit les dues versions que Schubert n'havia fet i vaig trobar-m'hi que només n'hi havia una, la primera. La segona la mencionava i la recomanava, només això, potser perquè l'entrada era prou llarga per afegir-hi una segona cançó.
Tot tingués un remei tan fàcil!
Schubert va compondre totes dues cançons el març de 1824, a partir d'un poema de Johann Mayrhofer; els números de catàleg són correlatius: D. 808 i D. 809. El D. 808 és per a veu i piano, però per a la segona versió, Schubert va pensar en quatre cantants: dos tenors i dos barítons. En aquest cas no tenim identificats els destinataris de la peça, com teníem identificats la setmana passada els cantants de Gebet, però podem imaginar un vespre qualsevol amb Schubert assegut al piano i quatre voluntaris cantant aquesta peça encantadora. Té semblances amb la versió per a una veu, la més significativa la sentim quan arriba la mitjanit i toquen les campanes, però és una cançó més lleugera, més juganera, com si el compositor estigués pensant en com gaudiria fent música amb els amics; aquí reelabora versos i frases (excepte, precisament, els versos de la mitjanit) i allarga considerablement la cançó.
A diferència del D. 808, que no es va publicar fins a l'agost de 1872, Gondelfahrer, D. 809 es va publicar de seguida, l'agost de 1824, una mostra més de la component social que tenia la música a l'època. A més, es va estrenar el novembre de l'any següent al Musikverein, suposo que en un d'aquells concerts de cambra, els Musikalische Abendunterhaltungen, als quals participaven els membres de la societat. Avui dia no és fàcil escoltar-la als recitals, sort en tenim dels enregistraments; la nostra versió és la de John Mark Ainsley, Jamie MacDougall, Simon Keenlyside, Michael George i Graham Johnson. Espero que gaudiu d'aquesta cançó tan bonica.
Es tanzen Mond und Sterne
Den flücht’gen Geisterreih’n:
Wer wird von Erdensorgen
Befangen immer sein!
Du kannst in Mondesstrahlen
Nun, meine Barke, wallen;
Und aller Schranken los,
Wiegt dich des Meeres Schooss.
Vom Markusturme tönte
Der Spruch der Mitternacht:
Sie schlummern friedlich Alle,
Und nur der Schiffer wacht.
La lluna i les estrelles dansen
la fugaç corrua dels esperits:
qui voldria ser captiu per sempre
de terrenals cabòries!
Ara, a la llum de la lluna,
tu, barca meva, pots onejar
i, sense impediments,
gronxejar-te a la falda del mar.
De la torre de Sant Marc
sona el toc de mitjanit,
tothom dorm tranquil·lament
i només el barquer vetlla.
(traducció de Salvador Pila)
Comments powered by CComment