El 1803 es va publicar a Berlín una obra de teatre anomenada Lacrimas. L'argument era complicat i inversemblant com el d'una comèdia de Shakespeare, un autor difós a l'època a Alemanya gràcies a les traduccions d'Agust Wilhelm Schlegel. Hi havia equívocs, amors impossibles entre musulmans i cristians i sobtats girs a la trama que canviaven la filiació i la religió d'alguns dels personatges per tal que les històries d'amor tinguessin un final feliç i la pau i la fraternitat regnessin [...]

"Carpe diem, quam minimum credula postero." (En una traducció aproximada, "profita el moment, i poc confiïs en el que vindrà"). Aquesta frase, sobretot la primera part, carpe diem, ha arribat fins als nostres dies amb un significat diferent del que tenia inicialment; el fem servir com una consigna hedonista que convida a viure el plaer immediat sense pensar en les conseqüències, mentre que el significat original faria referència[...]

Porto uns dies escoltant un lied amb més sovint del que seria raonable. Els lectors habituals sabeu que una manera de treure'm del cap un lied que s'hi ha instal·lat és compartint-lo aquí amb vosaltres; en aquest cas vaig dubtar perquè ja l'havíem escoltat, però com que va ser només a tall d'il·lustració musical i sense gaire explicació prèvia, vaig pensar que tenia via lliure per parlar d'Abendempfindung. El lied més original de Mozart, el més conegut (si voleu, ex-aequo amb Das Veilchen) i, al meu parer [...]

A primera hora de la tarda del diumenge 25 vaig rebre un WhatsApp que deia: "È morta la Ludwig." La font era completament fiable. A poc a poc, la notícia va començar a estendre's per Twitter alhora que la publicaven mitjans de comunicacions austríacs: la mezzosoprano Christa Ludwig havia mort el dia abans a casa seva als noranta-res anys. Havia viscut una llarga vida, que tant de bo en l'esfera privada fos tan rica com ho va ser damunt dels escenaris; la seva carrera va ser [...]