L'objectiu últim de les serenates és la seducció, però això no és obstacle perquè en el context liederístic tinguin sovint un deix de tristesa. Per exemple, a una serenata tan coneguda com Ständchen, de Schubert, la música de la tercera i última estrofa ens deixa entreveure (més o menys clarament segons els intèrprets) que la distància entre ell i ella és més gran del que ell voldria. Un altre exemple de serenata trista, segurament més evident, és la que us proposo avui, Des Abends kann ich [...]

Quan Paul Hindemith va estrenar Das Marienleben el juny de 1923 tenia vint-i-set anys. No era cap desconegut, ni com a intèrpret ni com a compositor, si més no entre els seguidors de l'avantguarda. L'editorial Schott s'havia interessat per la seva música feia uns pocs anys i acabava d'arribar-hi a un acord segons el qual rebria uns honoraris mensuals. Aquesta regularitat en els ingressos li permetria deixar el lloc de concertino a l'Òpera de Frankfurt, al qual s'havia reincorporat després de la guerra, i dedicar-se [...]

Aquest article es publicarà el primer de setembre, però jo l'estic escrivint en plena Schubertíada. Són setmanes intenses, de feina, de gaudir moltíssim de la música, de recollir impressions, de reflexionar, de prendre apunts per a futurs articles, però difícilment d'asseure's i escriure amb tranquil·litat.

Una estrofa sàfica és una forma poètica d'origen grec, que deu el seu nom a la poeta Safo. Més tard va ser utilitzada en llatí per Horaci i altres poetes, i amb el temps la seva mètrica es va anar adaptant a les diferents llengües europees, mantenint alhora l'estructura original. Mentre intentava refrescar els meus coneixements per explicar-vos quina és aquesta estructura, m'he adonat que el més senzill era posar-vos un exemple que molts tenim ben interioritzat.

L'escena la tenim tots al cap: un nen amb una poma al damunt del cap i el seu pare, a, cinquanta passes, que ha de travessar la poma amb una fletxa. És el càstig per haver-se negat a acotar el cap en passar per davant del barret del governador austríac Hermann Gessler, una prova de sotmetiment a la Casa dels Habsburg que s'exigia als habitants de Bürglen (l'alternativa a aquest càstig és l'execució de pare i fill).