A quin compositor de trenta-set anys convidaria avui la Filharmònica de Berlín perquè dirigís un programa amb obres seves? Arran de l'èxit assolit a Alemanya per la seva Tercera Simfonia, Charles Villiers Stanford va oferir el 14 de gener de 1889 un concert a Berlín durant el qual va estrenar la Quarta Simfonia i la Suite per a violí i orquestra. El solista va ser ni més ni menys que el gran Joseph Joachim.

L'evangelista Mateu ens parla breument dels mags que van arribar fins a Betlem per prosternar-se davant del nen de Maria i oferir-li presents, i la tradició ha completat els detalls que hi faltaven: els mags són tres, són reis, van ricament vestits, es desplacen muntats en camell i els assisteixen sengles patges reals. Els poetes també n'han parlat; de vegades en to lleuger, com Goethe (un poema deliciós que Wolf va convertir en un lied deliciós), de vegades amb senzill recolliment, com trobem al [...]

L'orguenet va ser un instrument musical molt present al carrer a final del segle XIX i començament del XX. La seva popularitat tenia sobretot tres motius: es podia traslladar fàcilment perquè anava muntat sobre rodes, la música que produïa es podia sentir a una certa distància i, el més important de tot, no calia saber de música per tocar-lo. La part principal de l'orguenet era un cilindre metàl·lic on es gravaven les melodies, i per fer-lo sonar només calia fer rodar una maneta, la mecànica de l'aparell [...]

La primera cançó de Nadal que vam escoltar en aquest blog, el desembre de 2012, va ser el superb Geistliches Wiegenlied de Johannes Brahms, una cançó del 1863 que el compositor va dedicar al seu fillol, el fill del violinista Joseph Joachim i la contralt Amalie Scheeweiß. El text que va triar era un dels Geistliche Lieder [Cançons sacres] de l'Spanisches Liederbuch [Cançoner espanyol] d'Emmanuel Geibel i Paul Heyse, que era la versió alemanya d'uns versos de Lope de Vega. El març de [...]

Els nens petits es tapen els ulls quan s'enfaden i no volen que els veiem, i els adults evitem mencionar les coses desagradables i inevitables, com si així les féssim desaparèixer o com si només per esmentar-les les invoquéssim. Potser per això, Modest Mussorgski va pensar que al cicle de cançons que estava escrivint li diria Ona [Ella], el pronom que es feia servir sovint a Rússia per referir-se a la mort (смерть, smert) en una època en què la mortalitat era altíssima. El compositor preparava una obra [...]