A Der Himmel über Berlin [El cel damunt de Berlín], la pel·lícula de Wim Wenders, els àngels deambulen per la ciutat, invisibles per a tothom excepte per als nens; observen la vida dels humans, però no hi poden interferir. Si més no, això sembla al començament, perquè al llarg de la història esbrinarem que alguns humans que viuen entre nosaltres són àngels que van renunciar a la seva condició.

Els soldats dormen entorn d'un foc de camp. Tots excepte un, a qui el neguit abans de la batalla de l'endemà ha desvetllat. I s'enyora, i recorda moments feliços amb la dona que estima, i té por, i mira de tranqui·litzar-se i agafar el son. Podria ser qualsevol home a qualsevol guerra a qualsevol època.

Quan cerquem compositors modernistes catalans ens apareixen grans noms com el d’Isaac Albéniz, Josep Anselm Clavé i Camps, Enric Granados, Enric Morera, Felip Pedrell, Eduard Toldrà, Joaquim Serra... sense mencionar un gran nombre de dones compositores que van formar part d’aquella època. Aquest fet s’ha anat repetint al llarg de la història, no obstant vivim una època on s’està donant veu a totes les dones que han tingut un paper important i per això he decidit compartir amb [...]

Nun hast du mir den ersten Schmerz getan [Ara m'has causat el primer dolor] és la cançó que finalitza el cicle Frauenliebe und -leben [Amor i vida de dona], op. 42 de Schumann. En ell una dona ens explica en primera persona una època de la seva vida -des que deixa de sentir-se una nena quan descobreix l'amor fins que es converteix en mare i queda vídua-. Per això s'ha vist immers en polèmiques al voltant dels conceptes de masclisme, patriarcat, misogínia, elitisme, etc. És sabut, fins i tot, que [...]

He volgut parlar d’aquesta cançó perquè considero que és una cançó pensada com a cançó i això em fa agafar-li un punt d’autenticitat que no sempre és fàcil de trobar en el repertori. L’espontaneïtat i la frescor que Shakespeare va saber trobar amb Feste, crec que Beach l’ha sabut trobar de la mateixa manera amb aquesta música. A més a més, quan es tracta de tocar-la en públic, com que en certa manera jo també estic fent la mateixa feina que el bufó, empatitzo molt amb el personatge.