Mateix poema, una altra cançó (IV)

Alfred Edward Housman és un dels poetes anglesos més llegits; almenys, ho va ser durant la primera meitat del segle XX. També és un dels poetes més musicats, s'han compost centenars de cançons a partir de pràcticament tots els poemes, seixanta-tres, que formen la col·lecció A Shropshire Lad. Aquesta col·lecció, publicada per Housman el 1896, va començar a fer-se coneguda poc després, durant la segona guerra bòer, i va fer-se indispensable durant la Gran Guerra. Potser, entre altres motius, perquè parlava de coses molt properes que pertanyien a un món que s'extingia.

El poema que comença amb el vers "With rue my heart is laden" [El meu cor està oprimit per la pena] és una elegia que parla dels amics morts. Vam escoltar fa un temps la versió musical que en va fer George Butterworth, inclosa dins de la col·lecció Bredon Hill and other songs from A Shropshire Lad, del 1911; avui n'escoltarem la de Ralph Vaughan Williams, composta durant els anys vint. Pertany a Along the field, un cicle estrenat el 1927 que us vaig presentar fa un temps; potser el recordareu quan us digui que està escrit per a veu i violí.

Along the field és un cicle de vuit cançons, totes elles amb poemes d'A. E. Housman, tant de A Shropshire Lad com de Last poems, el seu segon poemari. With rue my heart is laden és la cançó que tanca el cicle; quan vam escoltar la cançó de Butterworth us vaig dir que era una cançó bellíssima, i la de Vaughan Williams no ho és menys. Espero que després d'escoltar-la, en la interpretació de Patrice Michaels i Elliot Golub, que us vingui de gust recuperar la primera. I potser val la pena recordar que els compositors van ser els millors amics, fins que Butterworth va morir a la batalla del Somme el 1916.

I amb aquesta cançó acabem, si més no, de moment, la sèrie "Mateix poema, una altra cançó". És molt probable que tornem a tenir-la per aquí abans o després.

A partir de la setmana vinent, ens preparem per a la Schubertíada!