Benvolguts, com us prometia la setmana passada, us envio una altra postal musical des del meu lloc de vacances. És un lloc present a moltes cançons; de vegada es menciona clarament, i de vegades queda més amagat. En la cançó que he triat no es menciona, però penso que molts de vosaltres en reconeixereu els versos. El que molt probablement no coneixereu és [...]
Benvolguts, per fi han arribat les meves vacances; ara que pràcticament tothom n'ha tornat, he marxat jo. Però no m'oblido dels meus lectors, i per això us envio aquesta postal digital i musical des del lloc on m'estic; espero que la tecnologia no ens fallarà i que us arribarà puntualment dimecres.
An die Laute [Al llaüt] conté tots els ingredients d'una serenata: una nit de lluna, tèbia i perfumada; una dona a la seva cambra, i un home al peu de la finestra que li vol traslladar el seu amor. Però al poema, l'home no s'adreça a la dona, sinó al seu llaüt. El llaüt és el vehicle del missatge amorós, ha de ser persuasiu… i discret. La música ha d'arribar-li a ella, i només a ella; els veïns [...]
Ha arribat el setembre i, amb ell, la nova temporada. I sembla que amb el setembre ha arribat, també, la tardor meteorològica, un fet gens habitual a Barcelona, on la tardor s'ho agafa amb molta calma. Ens llevem amb temperatures agradables, passa un airet fi, el cel està tapat i, quan surt el sol, ja comença a distingir-se una llum daurada i suau. Per celebrar-ho, us porto un [...]
Escric això el dilluns 28 al matí (quan la Schubertíada ha acabat fa tot just unes hores), conscient que demà a mitjanit ha de sortir publicat un article a Liederabend. I el més calent és a l'aigüera. Algun any aprendré que és impossible que em concentri per escriure res durant el festival. Així que, amb l'esperit encara ple de música, comparteixo amb vosaltres alguns apunts que he anat prenent aquests dies, sense cap ordre ni cap intenció de ser exhaustiva.