Els til·lers de la Rambla

La setmana passada baixava per Rambla Catalunya, de pressa cap a alguna reunió, quan una olor em va aturar. Eren els til·lers? Ja han florit? La olor tan bona és inconfusible, així que vaig alçar el cap i vaig veure que sí, que molt tímidament, els escardalencs i maltractats arbres començaven a florir. Com sempre, els vaig agrair que, malgrat la mala vida que els donem, continuïn florint i regalant-nos el seu perfum, alhora que al meu cap començaven a rondar cançons sobre til·lers.

En aquesta entrada breu (l'agenda obliga) en comparteixo una de molt bonica, en la qual la veu poètica confia que el til·ler que veu a la vall l'ajudarà en la seva pena, perquè ha perdut el seu amor. A la segona estrofa confiarà en un ocellet en una tanca i, a la tercera, en una font a la plana. La cançó, Es steht ein Lind, és la núm. 41 de la col·lecció Deutsche Volkslieder, WoO. 33, que Brahms va publicar el 1894 després d'haver-hi estat treballant durant quaranta anys.

Per a fer la seva versió, el compositor va estudiar tres fonts. Dues eren contemporànies: una col·lecció de cançons dels segles XV, XVI i XVII publicada el 1872 per Wilhelm Tappert, i una altra col·lecció de cançons tradicionals de Friedrich Wilhelm Arnold, el primer volum de la qual es va publicar el 1864, l'any de la mort de l'autor. La tercera col·lecció, la més antiga, s'havia publicat a Nuremberg el 1550.

La cançó de Brahms és estròfica, és clar, però fixeu-vos que la tercera varia lleugerament, i reforça el sentiment de pèrdua de l'amant desconsolat. La versió que he triat per compartir segurament no és la més fidel a l'esperit popular, i segurament és massa lenta, però Lucia Popp la canta amb tant d'encant que no me n'he volgut estar. L'enregistrament es va fer en directe durant el Festival d'Edinburg del 1980, i acompanyava la soprano Geoffrey Parsons. Si us ve de gust escoltar-ne altres interpretacions, proveu, per exemple, amb la d'Andreas Schmidt i Helmut Deutsch o amb la de Maximilian Schmitt i Gerold Huber.

Abans d'acabar volia convidar-vos a la Biblioteca Clarà, on demà dijous (si llegiu això el dia que es publica), parlaré de L'ànima popular del lied. No hi escoltarem Es steht ein Lind, però sí que hi escoltarem altres lieder de Johannes Brahms, perquè pocs compositors s'han estimat la cançó tradicional tant com ell.

Passegeu per la Rambla, o pel passeig dels Til·lers, o pel parc de la Ciutadella, o per allà on sigui que tingueu til·lers a mà, i gaudiu de la seva floració i de l'olor tan especial. I, si les autoritats us deixen, de la seva estampa magnífica.