Avui tornem a donar la benvinguda especialment als lectors que arriben des del blog La brújula del canto. Fa un mes vam encetar una col·laboració amb la seva autora, Isabel Villagar, una minisèrie d'entrades sobre lieder cèlebres. Tan cèlebres que potser no sapiguem que són lieder. A la primera entrada vam veure com l'obra més coneguda de Brahms és un lied i avui escoltarem l'obra més coneguda de Haydn.
L'A va ser d'amor, no podia ser d'una altra manera, quantes cançons a Liederabend no parlen d'amor? La B va ser, també inevitablement, per als barítons (i la baritonofília). La C és de contemporani responent a una pregunta que em fan sovint: encara se n'escriuen, de cançons? I la resposta és: i tant! Després ve el matís: no amb la mateixa freqüència que al segle XIX, no cal dir-ho, però se'n fan. Avui n'escoltarem una de preciosa, una cançó d'amor cantada per un baríton. Hi ha coses que no canvien per més anys que passin.
No m'havia trobat abans amb tantes dificultats per trobar els textos d'unes cançons i això potser ens dóna idea, juntament amb l'escassa bibliografia que hi ha sobre ell, de com ha caigut en l'oblit el compositor. Ernest Bloch va néixer a Ginebra el 1880. Va començar a estudiar música de petit i va viure a diverses ciutats d'Europa, primer estudiant i després intentant obrir-se camí com a músic, fins que es va traslladar amb la seva família (s'havia casat el 1904) als Estats Units el 1916. Allà va tenir l'èxit que no havia tingut a Europa, va decidir quedar-s'hi i el 1926 s'hi va nacionalitzar. Però s'enyorava de Suïssa. Hi va tornar i s'hi va estar uns deu anys, fins que el 1938, empès per l'antisemitisme i la proximitat de la guerra va tornar definitivament a Amèrica, on va morir el 1959. Bloch va deixar una obra bastant extensa (orquestral, concertant, de cambra, coral...) i per a mi desconeguda [...]